Títol: Mort sota zero
Autora: Ludmilla Lacueva (Andorra, 1971)
Editorial: Apostroph
Any: 2018
Pàgines: 282
Llengua: català
Preu: 14 €
Sinopsi: Un assassí trenca la pau a Andorra en plena temporada d’esquí. El comissari Cerni Llop li segueix la pista, enutjat per les contínues intromissions en la investigació per part de Climent Masoliver, l’antic batlle. L’únic fill del Marquès de Fenolleda està segur que l’han empès mentre esquiava. Per sort, tot ha quedat en un ensurt, però no queda tranquil quan s’assabenta que hi ha hagut un assassinat en el mateix hotel on s’allotja.
Crítica literària (Núria Martínez):
Jordi Puig de Castellnou, únic fill del marquès de Fenolleda, es retira una temporada a un hotel de Soldeu amb la intenció d’esquiar i trobar una mica de pau emocional després de la ruptura amb la seva parella. Mentre esquia pateix un accident que ell té la sospita que ha estat provocat, es començarà a preocupar de debò quan a l’hotel on s’allotja es cometin una sèrie d’assassinats. El comissari Cerni Llop serà l’encarregat de dur a terme la investigació, però toparà constantment amb la figura de l’antic Batlle i padrí del Batlle actual, Climent Masoliver. Mentre el primer és un home jove i enèrgic que fa servir tota la tecnologia que té al seu abast, el segon és un home tradicional que no acaba d’amollar-se als canvis i que pot ser un veritable corcó. Les topades entre els dos homes donen peu a la Ludmilla per posar de manifest quelcom que succeeix a tot arreu, la lluita constant en preservar les arrels i les tradicions al mateix temps que s’avança cap al futur.
‘Mort sota zero‘ és un thriller psicològic ambientat a mig camí entre l’Andorra actual i l’Anglaterra dels anys setanta, amb alguna incursió a Edimburg, també en l’actualitat. Hi trobem assassinats, ànsies de venjança, mentides, enganys, una investigació en curs,
però no hi busquen sang i fetge perquè d’això no que no n’hi ha.
Escrit amb un llenguatge planer i directe que ens fa entrar en la història des de les primeres pàgines; una trama ben lligada que fa que passat i pressent acabin convergint, amb alguns girs inesperats que ajuden a mantenir la intriga del lector. Uns personatges ben perfilats, dels que destacaria al ex-Batlle Climent Masoliver, com a personatge carismàtic i un xic torracollons. Unes descripcions acurades, detallades, que ens
permeten passejar-nos pels diferents escenaris i que ens mostren una típica casa andorrana, la de Climent Masoliver, Cal Palinqueró, on es conserven molts dels detalls dels temps passats.
A l’inici de la novel·la ens trobem amb un índex de personatges, separats pel lloc geogràfic on ens els trobarem, sigui Andorra o Anglaterra. És cert que són nombrosos els personatges que per les pàgines del llibre desfilen i que la coincidència de cognoms
ens podria portar a confondre’ls i tenir aquest índex és de gran ajuda.
A tot això cal sumar la delicada edició del llibre. Cuidat fins a l’últim detall tal com ja ens tenen acostumats les amigues d’Apostroph.
