Títol: Paradís d’ombres
Autora: Núria Gras (Barcelona, 1964)
Editorial: Pagès editors
Any: 2018
Pàgines: 344
Llengua: català
Preu: 19 €
Col·lecció: Lo marraco Negre
Premis: Premi Fiter i Rossell de novel·la 2017
Sinopsi: Nou de novembre. Les nou del vespre. Neva sobre el Principat d’Andorra. El batlle Tomàs Baró prepara el sopar a la cuina del seu xalet a Sispony (La Massana) amb la seva jove amant, l’Elsa Armengol, quan algú li dispara un tret al pit. El director de la policia, en Sebastià Torra, encarrega el cas al seu millor home: l’inspector Frank Moix. Però el malson només haurà acabat de començar. Pocs dies després, dues víctimes més apareixeran assassinades sàdicament a l’interior de la Batllia. Moix s’adona, aleshores, que lluita contra el primer assassí en sèrie del Principat. Algú que passa comptes amb la justícia fent trontollar, de pas, un dels aluards més preuats de la societat andorrana: la seguretat.
Crítica literària (Núria Martínez):
‘Paradís d’Ombres’, el cinquè títol de la col·lecció Lo Marraco Negre, és la novel·la guanyadora del premi Fiter i Rossell de novel·la, 2017, que atorga el Centre de Belles Arts d’Andorra.
Núria Gras situa la trama a principis d’un mes de novembre al Principat d’Andorra, on l’inspector Frank Moix s’haurà d’enfrontar al primer assassí en sèrie del Principat. Hi ha algú que té ganes de passar comptes amb la justícia —el primer mort és el Batlle Tomàs Baró i les següents víctimes seran persones relacionades amb la batllia— i a més a més farà trontollar un dels baluards més preuats de la societat andorrana: la seguretat
del país.
Narrada en tercera persona i fent servir un narrador omniscient, el lector anirà seguint les investigacions, que l’inspector Moix i el seu equip porten a terme, al mateix moment que succeeixen. El narrador no ens donarà cap pista del que passarà ni ens avançarà
esdeveniments. Veurem el paper que la premsa juga durant tota la investigació, coneixerem a la Sara Grau, una periodista ambiciosa capaç de tot, inclús de trair a la seva millor amiga o d’amagar pistes a la policia, per tal de pujar dins la seva feina. Com tota bona novel·la negra a ‘Paradís d’Ombres‘ també hi podem trobar una certa dosis de crítica social.
Els personatges són un dels punts més forts de la trama, molt ben delimitats, rodons, creïbles i propers.
Encara que els fets són completament ficticis, els espais són reals i molt identificables per tots els que en un moment o altre hem estat al País dels Pirineus, ja no cal dir pels andorrans o els habitants de qualsevol de les Parròquies andorranes. També ens parlarà de la constitució que es va aprovar el març del 1993, fent així una mica d’història del país.
