Títol: Pensa i actua com un gat
Autora: Stéphane Garnier (Lió, 1974)
Editorial: Angle Editorial
Any: 2018
Pàgines: 160
Llengua: català
Preu: 11,90 €
Sinopsi: L’art de viure feliç com un felí. Són lliures, tranquils, observadors, savis, elegants, carismàtics i orgullosos: els gats han assolit una saviesa profunda! El teu gat pot ensenyar-te a gestionar l’estrès, a ser més independent i a viure la vida com tu vols. Ple de consells intel·ligents i apunts humorístics, aquest és un llibre pràctic, inspirador, divertit i sorprenent on trobaràs les claus de per què comportar-te com un gat et farà feliç: Un gat pensa en ell mateix i en el seu benestar. Fes el mateix! Cuida’t. Ningú ho farà millor. Sigues curiós! Interessa’t per tot! Sigues sincer, discret, senzill i autèntic per omplir el teu espai amb la teva presència i el teu carisma. Troba la diversió en tot el que fas. ? Conserva les teves amistats. El gat s’estima a ell mateix. Perquè t’estimin, has de començar per acceptar-te i estimar-te tal com ets. És l’hora de viure com el teu gat!
Crítica literària (Núria Martínez):
Els llibres anomenats ‘d’autoajuda’ mai m’han cridat l’atenció, ans al contrari. I els pocs que he llegit amb vingut a confirmar les meves sospites: serveixen de ben poc, almenys a mi que sóc escèptica per naturalesa amb aquestes coses.
Quan vaig veure que Angle Editorial treia aquest llibre el meu primer impuls va ser dir que jo el volia, sense parar-me a pensar en la seva temàtica. La portada m’havia robat el cor: tres gats i negres!!! Val a dir que jo convisc amb dos d’ells. Dit i fet, me’l vaig agenciar tot i saber que és el que em trobaria, però l’edició era tant cuca!
És un llibre d’autoajuda, és clar que sí. I segueixo pensant el mateix que fa dos paràgrafs, però almenys aquest m’ha arrencat més d’un (i de dos i de tres…) somriure. L’autor ens vol convèncer que si actuéssim com ho fan els gats seríem més feliços. Garnier ens posa com a exemple de superació al seu company de vida, en Ziggy, a qui a més dedica el llibre, que amb les seves tres potetes, ni manca una arrel d’un accident, és força eixerit i espavilat i es creix davant les adversitats.
Tant les petites il·lustracions que acompanyen el text, com certes afirmacions categòriques, sota el títol de «per rumiar-hi» o les pàgines dedicades a «la jornada del gat», fan que la lectura sigui amena i no es faci pesada. Està estructurada en capítols molt curts, per anar llegint sense cap tipus de pressa. He de dir que a mi, personalment, ja em tenia convençuda d’entrada, tot i que repeteixo que no crec en aquest tipus de lectures, però és cert que si miro els dos peluts que tinc a casa… i comparo amb el que l’autor m’explica, no hi ha cap dubte que ells sí que saben gaudir de la vida, que compleixen la màxima que hi ha un temps per a tot i que tot es fa sense necessitat d’anar treient el fetge per la boca. Que bonica que és la teoria, oi?
Sense creure a ulls clucs tot el que ens explica, és cert que hi ha coses que són veritats com a cases de pagès: com que ens cal demanar ajut i delegar feina quan ho necessitem; cuidar les amistats o prendre’ns un temps per a nosaltres. Però de veritat ens fa falta un llibre per saber aquestes coses?
