L’escola de les Pinediques neix com a continuació de l’escola nacional de Taradell. Serà el curs 1978-1979 que passa a anomenar-se Les Pinediques després d’estrenar nou edifici.
El projecte originari
Des dels anys 40 del segle XX i en ple franquisme l’escola pública a Taradell, està ubicada a l’edifici anomenat El Matadero. Aquest edifici, pensat inicialment, l’any 1926, per servir de safarejos i escorxador, finalment s’utilitzarà com a escola. Ja durant la República, l’any 1936, Manel Gausa i Raspall, arquitecte municipal, en dissenya una reforma per adequar l’edifici a la mentalitat republicana sobre l’ensenyament. La idea era projectar una escola amb dues aules pels nois i dues per les noies. Era un projecte de gran envergadura, ja que dissenyava un pati molt gran a la façana sud per on també hi hauria l’entrada. L’edifici, a part d’una galeria al sector nord, tenia uns grans finestrals a totes les aules.
Aquest projecte, però, mai es portar a terme, ja que l’esclat de la guerra civil, l’escassetat de diners i l’entrada del franquisme, no permeten tirar les obres endavant. Tot i que el Ministeri d’Instrucció pública els dona la subvenció al setembre del 1936 després d’aprovar el projecte de construcció d’un edifici per escoles. Els concedeixen una subvenció de 40.000 pessetes. Evidentment, al setembre del 36, la guerra civil, ja ha començat i l’escassetat de diners i recursos aviat arribarà.
El naixement
A finals del franquisme, als anys 70, hi ha la demanda de poder fer una escola pública més gran. Les obres de l’escola es comencen a portar a terme, al que ara és el passeig de les Pinediques. La nova escola és un edifici pensat per tenir molts alumnes, ja que seguint la pedagogia de l’època, es creen escoles de concentració, és a dir, escoles situades en un poble que acullen, també, els infants dels pobles veïns.
A l’inici del curs 78-79, l’edifici està acabat. Al setembre de 1978, l’equip de mestres s’ha duplicat, ja que aquesta nova escola, no funciona per graus, sinó que ja funciona per cursos. Fins aquells moments, s’agrupaven diferents cursos per crear un grau amb un sol professor. A partir d’ara, hi haurà un professor per curs.
Al curs 78-79 l’equip de mestres es troba per començar el nou curs. L’escola està acabada, però encara no està dotada totalment de tot l’equipament escolar necessari. Des de l’ajuntament es recomana que aquell curs encara es porti a terme a l’antic edifici, però els alumnes i els pares volen anar a les noves instal·lacions. Per tant, tot i les mancances en material i mobiliari, el nou curs començarà a l’edifici de les Pinediques. A
partir d’aquest moment, l’escola tindrà dos edificis el d’infantil, situat al carrer Ramon Pou, i l’edifici de primària situat al passeig de les Pinediques.
El curs comença amb 8 mestres de primària, el director, en aquells moments Manuel Gonzalez Bañeras, el mestre de català i les dues mestres d’infantil. Cal recordar que el P3, no era regulat i, per tant, no hi era. Més endavant, com a iniciativa de l’escola i dels pares, van contractar una mestra, que feia aquest curs no regulat. A partir d’aquest moment, començava a caminar una nova escola que es va caracteritzar per voler ser una escola catalana.
A l’edifici d’infantil s’hi va fer una reforma l’any 1984-1985. En aquesta reforma es va arreglar la teulada i es va construir una planta pis, on actualment, hi ha el projecte de material gran. Per poder portar a terme aquestes obres, els alumnes del parvulari van pujar a les Pinediques, i així, per primera vegada, es va compartir edifici.
La remodelació de l’edifici de Primària es va realitzar l’any 2005-2006. Actualment, ocupa una superfície total de set aules de primària, una de plàstica i quatre per grups petits, a part del gimnàs, l’escenari i els magatzems. Al mateix temps es rehabiliten l’aula de música i audioviosuals, de suport, de plàstica, d’informàtica, la biblioteca, la cuina, el menjador i l’administració del centre. Aquesta reforma va ser inaugurada pel conseller d’Ernest Maragall. Una de les anècdotes de l’escola, té a veure amb la inauguració. Mentre que la rehabilitació, sí que és inaugurada, l’escola com a tal, mai s’ha inaugurat. En aquells moments de transició, el centre no estava en mans de cap administració en concret.
Actualment, l’escola té un equip de 32 mestres, 127 infants de parvulari i 263 infants a primària. Una xifra que arriba als 390 alumnes aquest curs 2018-2019, precisament l’any que fa 40 anys.
Míriam Martínez, historiadora
