Quan un és pare de criatures menudes, muda la nocturnitat festiva per la nocturnitat casolana i canvia les barres dels bars pels llits d’uns infants esporuguits per la fosca.
Però vet aquí que la mainada creix i un comença a veure escletxes per recuperar aquelles nits de parella que fan saó i acabant fent bona la paràbola d’Ausiàs March que diu
La carn vol carn, no s’i pot contradir. Son apetit en l’om pren molta part:
si no’s unit amb l’arma, tots es fart;
d’ells dos units sent hom un tercer ex
I que et muda les nits lleugeres de bar i carrer per nits completes de llar i braços.
I així és, escletxa badada, com el divendres 28 de setembre de 2018 vam arribar de nou a casa, vam jugar un xic amb la quitxalla, la vam deixar amb els avis –santedat necessària i mai riu valorada– i, tot xino-xano, vam passar de la fresca de les gaies a la caloreta del centre del poble.
Feia temps que no visitàvem l’Hotel. Feia temps, oi més de fosc. De fet, la darrera nit de festa que em surt de la memòria és la d’un sopar de la secció local d’Esquerra, i no pas a l’Hotel! Fou tot just iniciat el viatge amorós amb la parella que encara em dura. I d’això ja deu fer uns 10 anys ben bons!!
Tot això bé a tomb, o serveix d’excusa, per posar en valor un establiment històric, un lloc emblemàtic, que sembla que, com deia en Francesc Pujols, reviu ara i sempre als seus il·lusos enterradors.
Tot sopant allà on, quan era menut, hi havia piscina, no podia deixar de pensar en els aniversaris de l’àvia Maria que havíem celebrat al menjador de baix, aquell que ara és joiosa taverna a llaor dels llunàtics més nostrats.
I és que menjar a la terrassa de dalt i, havent sopat, deixar-se caure als sofàs de la de baix, és un luxe que se’m fa hereu de tants i tants locals de nit que hem tingut en aquest poble.
Jo, per edat, he gaudit de les últimes llunes d’un Maricel ja en hores baixes, i he estat massa jove, crec jo, per viure el mite de Can Grapes que, en entorns culturetes del cap i casal, sol sortir a la conversa quan dius que ets de Taradell i t’obre portes i converses al voltant de les llegendes d’aquest temple del underground català.
L’Hotel doncs em serveix de motiu, novament, per agrair a l’emprenedoria local el fet que no s’aturi, que empenyi i que, per aquells que vivim en massa llocs a l’hora, ens faci sentir el gust i l’orgull de taradellejar de tard en tard i treure la vila a pasturar pels carrers d’altres urbanitats.
