Res és ràpid, i tot necessita el seu temps. Per això t’alegres quan veus el resultat d’un esforç, quan et retrobes amb qui estimes, quan et sents important, quan et sents part d’un grup, quan el teu entorn és feliç i segur. És important anar a l’escola amb la il·lusió que comporta retrobar-te amb qui crees aquests vincles.
Res és ràpid, i tot necessita el seu temps. Una escultura, per exemple, necessita que algú la creï, que l’estimi, que pensi en ella fins i tot abans de ser creada. Serà a partir d’aquí que l’artista li donarà volum. Segur que aquest procés es pot traslladar en molts àmbits i ens recorda certs moments viscuts. Quan un infant va a l’escola per primera vegada tots aquests passos també es produeixen des de la família. Els prepareu, aconselleu, animeu i els acompanyeu cap a nosaltres amb la seguretat que comencen una nova etapa plena d’il·lusions i reptes constants que els faran créixer. Com el mateix escriptor Carles Capdevila deia “l’esmorzar d’avui té molts ingredients emocionals, alguns de camuflats, d’altres que els fem explícits…”.
Res és ràpid, i tot necessita el seu temps. La mestra que amb energia i il·lusió diu bon dia i benvinguts a un nou curs. L’infant que abraça el seu amic. El mestre que amb veu tranquil·litzadora anima els infants a començar el dia amb un somriure. L’amiga que comparteix el que ha fet durant l’estiu. El conserge que acompanya la família nova a veure la secretària. El petit que ensopega i cau, i el gran que l’ajuda i l’acompanya a la seva mestra. L’AMPA que vetlla per aquella família que vol apuntar el seu fill a l’extraescolar. El psicopedagog que assessora la mestra d’Educació Especial. Les entitats que en aquella primera trobada aprofiten per compartir els projectes que han pensat. L’educador que recorda els terminis a l’administrativa. La cuinera que ja dissenya el menú de la setmana. La mestra jubilada que recorda el seu primer dia a l’escola i ve a donar un cop de mà. El Consell Escolar Municipal que dona la benvinguda al curs a l’equip de mestres del poble. L’infant que li explica a la senyora de la neteja quin és el seu dibuix. La monitora que anima a compartir amb la resta de companys i companyes les experiències del primer dia. El petit que amb aquells ulls brillants recorda al gran el neguit de voler créixer. El Consell Escolar de l’escola que ja prepara la trobada per teixir el nou curs escolar… I la família que tindrà el privilegi de recollir de primera mà les emocions d’aquest primer gran dia.
Res és ràpid, i tot necessita el seu temps i d’ençà d’aquell primer dia, aquest any ja en fem 40. Amb la il·lusió de sempre i amb la complicitat de tots els que heu escrit la seva història i de l’equip que dia rere dia la continueu escrivint i la feu viva més que mai. Les Pinediques ha format part de la història del poble de Taradell, així com també de les diferents històries personals de cadascú. 40 anys construint vincles i teixint records perquè com sempre diem “Quants records, amagats entre els pins”.
Un agraïment molt especial a totes les comunitats educatives d’aquests 40 anys.
Junts seguirem construint vincles.
Marta Ramírez Baró
Directora escola Les Pinediques
