Títol: L’home que llegia Miquel Strogoff
Autora: Jaume Benavente (Barcelona, 1958)
Editorial: Més Llibres Editorial
Any: 2018
Pàgines: 264
Llengua: català
Preu: 19,95 €
Sinopsi: A Riba-Roja d’Ebre, al costat del pantà, fa quatre anys que hi ha un nou agent rural, l’Abel Lamartí, un foraster extravagant que hi ha anat a parar després d’un llarg periple físic i anímic per Barcelona, França, Londres, Ístria, el nord d’Itàlia… I que converva lligams i deutes indissolubles amb tots aquests llocs, com la Méline, la seva exdona; l’Ignasi, el fill que va tenir amb ella, o el seu pare, un comptable jubilat que encara viu a la seva caseta d’Horta, que li va transmetre la seva passió per Miquel Strogoff i que té la il·lussió de viatjar en el Transsiberià. Però entre el poble i el riu li passen coses que el trasbalsen i el col·loquen en una autèntica cruïlla existencial, com ara uns gossos salvatges als quals s’ha d’enfrontar o l’aparició de la Lise, una suïssa nòmada que també va covant els seus propis dimonis.
Crítica literària (Núria Martínez): Feia dies que tenia el llibre en el punt de mira, a la llista de les properes adquisicions, però va ser quan vaig llegir l’entrevista que l’hi van fer a Regió 7, i que en Jaume va tenir la gentilesa d’enviar-me-la, quan vaig saber que necessitava imperiosament llegir-lo. Era el moment de fer-ho. Per una banda el títol em portava irremeiablement a la meva infantesa; va ser precisament l’obra de Verne ‘Miquel Strogoff, el correu del Zar‘ el llibre que em va enganxar a la lectura quan tenia entre vuit i nou anys. Per altra banda, el titular de l’entrevista deia exactament “No crec que la pèrdua d’un fill se superi mai”, ja us avanço que no.
El títol ens pot dur a pensar que ens trobem davant d’un llibre que parla de llibres, davant un exercici metaliterari, d’una obra inspirada en la novel·la de Verne… Res més lluny de la realitat, tot i que els llibres, juntament amb la música, i tindran un paper destacat. Endinsar-me a les seves pàgines ha estat un plaer pels sentits. El plaer de gaudir de la bona literatura, de capbussar-me dins unes pàgines que traspuen sensibilitat; que ens mostren la fragilitat de l’ésser humà, la importància de perseguir els nostres somnis, de ser conscient dels nostres orígens; la vulnerabilitat de les relacions personals i la importància dels nostres orígens.
Escrita en primera persona, en la veu d’Abel Lamartí, un barceloní del barri d’Horta que fa d’agent rural a Riba-roja d’Ebre, un home solitari marcat per una tragèdia: la mort del seu fill. A través de la veu de l’Abel, Jaume Benavente ens apropa al paisatge, a les persones, ens parla de les relacions entre pares i fills i de la necessitat de realitzar els somnis.
