Títol: Assassins de l’Ebre
Autora: Autors diversos
Editorial: Llibres del Delicte
Any: 2019
Pàgines: 218
Llengua: català
Preu: 17,50 €
Sinopsi: A les terres de l’Ebre els escriptors de gènere maten i ho fan amb qualitat i estil suficient, com demostren els tretze autors i autores que s’apleguen en aquest recull. Cada un d’ells ha escrit un relat curt negre específic per demostrat que els Assassins de l’Ebre dominen els morts literaris.
Crítica literària (Núria Martínez): Reconec que era de les persones a qui els llibres de relats no acabaven d’enganxar, dic ‘era’ perquè això ha canviat els últims anys, quan sembla que les editorials han apostat fort per aquests reculls que cada vegada són de més alta qualitat literària. Ja fa temps que sempre tinc entre els pendents més d’un recull, lectures que acostumo a
dur a la bossa i que em van d’allò més bé quan sé que tindré una estona curta per dedicar-hi, ja que sempre dona temps a començar i acabar un dels relats.
L’última adquisició i que s’ha saltat la llista de pendents per mèrits propis —és el quart recull d’aquestes característiques, autors d’una determinada zona geogràfica, que fa Llibres del Delicte, i tots quatre han sigut superbs— ha estat ‘Assassins de l’Ebre‘.
Si una cosa agraeixo d’aquests volums, és que em dona l’oportunitat de conèixer noves plomes i de retrobar-me amb vells coneguts. En aquest cas, són tretze relats d’autors de les terres de l’Ebre, dels quals jo ja havia llegit a sis d’ells, els altres set han estat grates sorpreses. També dir que per a molts dels autors ha estat la primera experiència amb el gènere negre i se n’han sortit força airosos.
El Volum comença i acaba amb paraules dels coordinadors, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López que ens posen en antecedents (pròleg) i fan un acurat resum (epíleg) del que trobarem.
No parlaré de cada relat individualment, és massa fàcil fer espòilers de narracions tan curtes, però en global m’he trobat amb un recull força variat, amb narradors en primera, segona i tercera persona; amb històries i estils molt diferents, personatges dispars, històries amb tocs d’humor, amb el riu com a protagonista….
Destacaré, per original i diferent els nano contes d’en Jesús M. Tibau, ja coneixia aquesta faceta de l’autor, però llegir-me uns quants seguits és un veritable plaer. Dir que no coneixia l’autora i m’ha encantat la narració Mercè Falcó ‘Les Banyes d’un crim’ i
que he tornat a gaudir molt amb Isidre Garrido i el seu ‘Salvatge‘ i ‘Una diligència exquisida‘ de la Sílvia Mayans.
D’acord en destaco tres de tretze, però també faig accent en què els altres deu són molt, molt bons, que no n’hi ha ni un que no hagi llegit amb gust.
