Fa segles que el patriarcat ens ha fet creure que les violències masclistes són el càstig que les dones mereixem per no ser submises, per vestir com volem, per tallar una relació que rebutgem, per no ser “bones dones”…
Durant segles hem patit aquestes violències i a més se’ns ha culpabilitzat per provocar-les.
Durant segles ens han fet sentir culpables i avergonyides per ser violentades i hem callat. Ho hem fet per por, per no exposar-nos, per no anar a la foguera, per no ser culpabilitzades o fins i tot com a forma de supervivència.
Aquest silenci ha estat una peça clau del patriarcat. Però, cada cop més dones i cada cop més fortes i més unides, hem decidit no callar. Col·lectivament ens hem mirat i hem començat a posar paraules a allò que totes, en un moment o altre, d’una forma o altra, hem viscut.
Des del 2016 fins a l’abril del 2018, s’han registrat a Catalunya cinc violacions en grup. L’increment s’atribueix bàsicament a dues hipòtesis: l’augment de les denúncies i el mimetisme amb casos mediàtics com el de l’anomenada Manada dels santfermins.
El que avui ens revolta és el de la manada de Manresa on a l’any 2016 una nena de 14 anys va ser violada per sis homes d’entre 19 i 26 anys i un altre de 39. Mentre un s’ho mirava masturbant-se, la resta la violaven per torns a una fàbrica abandonada.
En moltes d’aquestes manades, la lleialtat a la ‘germandat’ els porta a actuar com a grup criminal. Des dels que proposen fins als que executen, els que repten, els que graven i comparteixen, els que s’ho miren passivament i encobreixen… tots ells tenen rols indispensables i són coautors d’un acte criminal d’extrema gravetat que s’ha ignorat durant massa temps.
Les dones no som vulnerables pel fet de ser-ho, sinó perquè la societat així ens vol. És necessari dinamitar la concepció que l’espai públic és un lloc on l’únic paper per a nosaltres és el de víctima desemparada. Urgeix educar els homes en el respecte a la integritat física, emocional i sexual de les dones. Els mitjans tenen un rol fonamental, deixant de construir relats de terror sexual que amaguen les causes de la violència. Tota l’atenció se centra en víctimes i agressor, i no en les relacions de poder que perpetuen aquesta violència i que provoquen que la societat miri cap a un altre costat quan tenen lloc.
Les dones estem fartes que se’ns culpabilitzi dels instints més salvatges dels homes.
Avui i sempre, condemnem qualsevol tipus d’agressió masclista.
No és abús, és violació!
Som Dones Taradell
