Títol: Contra els homes d’acció
Autora: Marià Veloy (Barcelona, 1978)
Editorial: Més Llibres
Any: 2019
Pàgines: 144
Llengua: català
Preu: 16,90 €
Sinopsi: Barcelona, començaments dels noranta. Després d’esquivar els controls policials, el fugitiu Oswald s’esmuny al pis on viu l’Alberta. És l’inici d’una nit en què els antics amants rememoren una història que va començar en un far i que va estar marcada per una aviadora misteriosa. Passen les hores, els records s’enfosqueixen i la tensió s’acumula fins que es fa evident que l’únic jutge serà una 9 mm.
Crítica literària (Núria Martínez): M’endinso en la lectura de ‘Contra els homes d’acció‘ de Marià Veloy després d’haver conegut a l’autor i l’editor al Festival El vi fa sang. Si escoltar-los va ser un plaer, capbussar-me en les pàgines de la novel·la ha estat una experiència fantàstica.
Estructurada amb deu capítols curts, que per la seva banda contenent una sèrie d’escenes molt breus escrites en primera persona i amb alternança de narradors: Alberta i Oswald, qui a capítols alterns—capítols A per a ella i O per a ell, així sempre sabem qui és el narrador— ens aniran narrant la seva tempestuosa relació. A base de salts en el temps sabrem com es van conèixer durant unes vacances d’estiu i com van començar a
viure junts i el quant i perquè de la seva separació.
L’autor situa la trama a la Barcelona Olímpica, dècada dels noranta del segle XX. Una acció que transcorre en el curt espai de temps que abasta una nit i la següent matinada. Hores que comparteixen l’Oswald i l’Alberta, quan ell es cola al pis que mesos abans havia compartit amb ella.
Oswald es un jove somiador que per guanyar-se les garrofes treballa com acomodador en un cinema de barriada, mentre que Alberta, de tarannà molt més pragmàtic, està fent la seva tesina sobre l’obra ‘El gos, de Giacometti‘.
Tot es torçarà quan Oswald coneix a Clémentine, l’aviadora que ha escampat els pamflets per Barcelona i sigui captat per ella i passi a formar part dels “aviadors”, un grup de rebels somiadors que pretén canviar el món amb accions contra el sistema.
Escrita amb un estil directe, fresc, a vegades poètic, altres força cru i amb punts d’una ironia mordaç, que manté l’interès del lector per avançar en la trama i saber quin serà el final d’Oswald i Alberta, a qui a l’inici de la novel·la els separen coses tan poc poètiques com una pistola i un policia.
