Títol: Cançó de la plana
Autora: Kent Haruf (Colorado, 1943-2014)
Traducció: Marta Pera Cucurell
Editorial: Periscopi
Any: 2017
Pàgines: 384
Llengua: català
Preu: 18,90 €
Sinopsi: Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de la desaparició de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei quan decideixen acollir un hoste inesperat.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Cançó de la Plana‘ és la primera entrega de la Trilogia de Holt escrita per l’autor nord-americà Ken Haruf. És el primer que llegeixo de l’autor, però ja us dic que no serà l’últim, és més, abans de començar a escriure aquestes línies m’ha arribat ‘Capvespre’, obra que segueix aquesta.
Ens situa a Holt, una petita població de Colorado, on anirem coneixent als seus habitants i el dia a dia de les seves vides: en Tom Guthrie un professor d’institut que viu amb els seus dos fills, l’Ike i en Bobby, a qui la seva dona acaba d’abandonar; la Maggie Jones, també professora, que viu amb el seu pare malalt; la Victoria, una adolescent embarassada a qui la seva mare fa fora de casa; o els germans McPheron, dos vells grangers que viuen dedicats al bestiar; i com no, el poble de Holt, que és un personatge més. Gent senzilla amb vides aparentment senzilles.
Les vides de tots ells les anirem coneixent capítol a capítol i veurem com van entrellaçant-se al llarg de tot el llibre. I és a través d’aquest personatge, les vides dels quals anirem coneixent capítol a capítol —no són els únics que surten, però si els principals— que l’autor ens enfronta a sentiments tan punyents com la solitud, la tristesa o el desemparament i ens mostra com aquestes emocions els ajuden a crear noves aliances i relacions inesperades, per diferents i estranyes, que poden fer donar un tomb a les seves vides.
Podeu pensar que estem davant d’una novel·la plana, però no és cert, ‘Cançó de la Plana‘ és un llibre polièdric que té tantes arestes i cares com personatges i surten. I és, precisament, la seva senzillesa d’argument; la seva prosa lliure d’artificis i floritures, sòbria i aparentment, creieu-me que només aparentment, senzilla el que captiva al lector, perquè cada plana del llibre traspua emocions. És una novel·la plena de ràbia, de
soledat, de tristesa que conviuen amb l’amor i la bondat.
Dit així pot semblar que estem davant d’un llibre trist, ans al contrari!, és una història emotiva, tendra, colpidora, amb una força brutal i que en cap moment cau en el sentimentalisme i la llàgrima fàcil, però que sí que és punyent i deixa empremta en el
lector.
La prosa de Haruf és parca en recursos estilístics i en girs narratius; els seus diàlegs són austers, com parcs i senzills són els seus personatges; i amb una habilitat especial per mostrar-nos els sentiments i les misèries de l’ànima humana, com he dit abans, sense dramatismes, però fent que el lector es posi en la pell dels personatges i que durant gran part de la novel·la tingui un nus a l’estómac.
Les seves descripcions són ràpides, no s’entreté a descriure’ns paisatges o personatges, però ens dona la informació necessària perquè com a lectors els visualitzem.
