Títol: Elogi del tres
Autora: Marialba Revés (Lleida, 1958)
Editorial: Pagès editors
Any: 2019
Pàgines: 120
Llengua: català
Preu: 13 €
Sinopsi: Fiona Roncatto, pintora madura i escriptora d’àmbit internacional, enviuda d’un riquíssim col·leccionista d’art a Gènova. Al nucli d’una cruïlla gens creativa, Fiona gira el timó de la seva tediosa vida cap a una ciutat de l’interior de Catalunya per buscar el seu passat, dos amants que no pot oblidar després de vint-i-cinc anys. A Lleida hi trobarà una torbadora situació: els qui s’imaginava amb plàcides existències, els trobarà enmig de crisis vitals i existencials. Fiona haurà de bregar amb un matrimoni de dos triomfadors, una jove pintora que és una impostora, un marxant d’art molt peculiar, un funcionari del registre que vol abandonar la rutina, una jove preciosa i amb un futur enlluernador a qui li canvia el destí… amb una sorpresa final que farà que el lector torni a la primera pàgina del llibre.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Elogi del tres’ diu la seva autora, en una entrevista al diari Segre, que és un elogi als llibres i a l’amor. Coincideixo amb ella. Certament al llibre trobem tots els tipus d’amor possibles, també d’impossibles (no podia ser d’altra manera): hi troben amor a la familiar, de parella, amants, amics, a la feina… Amors sincers, interessats, convencionals, impossibles, desmesurats, amors tòxics, incompresos… L’amor és el motor que fa funcionar la majoria dels personatges.
Però la Marialba també ens parla d’altres sentiments i sensacions com són la gelosia, l’ambició desmesurada, les addiccions, les pors o les lluites internes. Perquè en definitiva ens parla de persones i dels seus mons interiors.
L’autora a dividit el llibre en dinou capítols i un d’introductori al llarg dels quals anirem coneixent als protagonistes i les seves interrelacions. Ajudada per uns salts temporals ens posarà en antecedents de cada un d’ells.
Deia que ens parla bàsicament d’amor, però també ho fa de les relacions personals i totes ells tenen un cert regust amarg; poder més que amarg, agredolç i és que la majoria de les vegades són relacions esquitxades de certa toxicitat.
La intercalació d’unes pàgines del diari d’una de les protagonistes, la Jordana, és el contrapunt més amarg de tota la història i ens ajuda a entendre com se sent després d’un devastador episodi de la seva vida.
I el tres com a nombre màgic que ho bressola tot: Tres són les protagonistes: Fiona, Blanca i Jordana; també tres són els noms masculins que predominen; trobem més d’una relació a tres bandes i no em refereixo només a les relacions amoroses, també a les d’amistat, familiars o de feina tenen en comú aquest número.
L’autora es val d’un llenguatge polit, cuidat, sense estridències. Dibuixant als personatges a pinzellades que ens configuren un retrat força fidedigne de cada un d’ells. No hi ha grans descripcions, però poden visualitzar perfectament els escenaris i els protagonistes de cada una de les escenes. No hi ha una sola paraula sobrera, però tampoc en manca cap i en aquest exercici de contenció narrativa hi trobem una gran història escrita amb una prosa d’una exquisida sensibilitat.
