Ferran Moreno, entrenador del CP Taradell: “No ens conformem només en mantenir la categoria i volem apuntar més amunt”

Ferran Moreno, nascut a Vic però resident a Sant Hipòlit de Voltregà, de 47 anys d’edat, es mostra feliç de ser l’entrenador del CP Taradell a l’OK Lliga. Moreno té experiència en el món d’entrenador des dels 16 anys “picant pedra” en equips com el Sant Hipòlit, Manlleu o Vic. El seu camí a la banqueta del CP Taradell va començar la temporada passada com a segon entrenador i, a falta de 4 jornades per acabar, va ocupar el càrrec de primer. Aquí l’entrevistem abans del debut a l’OK Lliga:

“L’equip i tot l’staff no ens conformem només en mantenir la categoria i volem apuntar més amunt i complicar-li la vida a qualsevol equip”

– Quins són els objectius de l’equip en aquest primer any a l’OK Lliga?

El primer objectiu és aconseguir la permanència, però l’equip i tot l’staff no ens conformem només en mantenir la categoria i volem apuntar més amunt i complicar-li la vida a qualsevol equip. Un altre objectiu seria intentar entrar entre els 8 primers que donen accés a la Copa del Rei. Però per descomptat, la salvació és l’objectiu primordial.

– Per quin motiu s’ha mantingut el mateix bloc, amb la única incorporació de David Martínez?                                                                                                                           Perquè és un bloc que porta aquí a Taradell bastants anys i lògicament és un premi per a tots ells. Hi havia jugadors que ja havien disputat l’Ok Lliga, però n’hi ha molts d’altres, com jo, que encara no ho havien fet. Aquest any teníem una vacant només i vam decidir portar un jugador que fos d’equip.

– Aquesta temporada jugareu contra rivals històrics com el Barça o el Liceo. Hi ha algun partit que us faci especial il·lusió de disputar?

Com que la majoria de jugadors han estat al Vic o al Sant Hipòlit, els partits més interessants seran el derbis. Evidentment jugar contra el Barça sempre fa il·lusió perquè és un dels equips més grans i tenim moltes ganes de poder jugar al Palau.

“Les dues categories són competicions d’un alt nivell. Per suposat que és un repte i és una cosa que feia molts anys que estava preparat per fer i m’ha sorgit l’oportunitat”

– Com canvia la forma de preparar els entrenaments i partits a la màxima competició comparat amb la temporada passada a l’OK Plata?

Les dues categories són competicions d’un alt nivell. Per suposat que és un repte i és una cosa que feia molts anys que estava preparat per fer i m’ha sorgit l’oportunitat. Jo crec que al final tot ha canviat com el repte de l’equip que ha de ser donar la talla.

– Quin missatge li enviaries a l’afició de cara a aquesta temporada?

Suport Incondicional. I que sàpiguen que som un equip humil però que ho donarem tot perquè estigui el més amunt possible. L’afició ja l’any passat ens va donar suport molt des dels primers partits fins als últims i segur que estaran allà. La veritat és que la temporada passada el pavelló feia goig.

– Aquest any disputareu l’OK Lliga gràcies a la gran temporada passada. L’ascens era un objectiu?

Sí. De fet fa dues temporades vam estar lluitant fins a les últimes jornades i crec que vam quedar quarts o cinquens i per una diferència de 2 o 3 punts no es va ascendir.

“En aquell partit hi havia molts nervis, moltes ganes de fer-ho bé i, sobretot, recordo que abans del partit, a la xerrada tècnica, l’equip estava molt receptiu i es notava que era un partit diferent”

– Com recordes el patit contra el Liceo B que us va permetre pujar de categoria?

Era un partit clau tant per nosaltres com per altres equips perquè estàvem 5 equips amb possibilitats de guanyar, depenent dels resultats que es donessin tot podia canviar. En aquell partit hi havia molts nervis, moltes ganes de fer-ho bé i, sobretot, recordo que abans del partit, a la xerrada tècnica, l’equip estava molt receptiu i es notava que era un partit diferent. A més, era un partit que podien traïcionar els nervis, però crec que aquella setmana vam fer una molt bona preparació i vam ser conscients que depeníem de nosaltres mateixos. A banda, havíem jugat molts cops contra el Liceo i teníem les coses molt ben estudiades. L’equip rival no ens va regalar res perquè vam quedar 4-9 i fins i tot, algun dels jugadors que va marcar es feia petons a la samarreta sense tenir res a perdre.

– Com valores els resultats a la Lliga Catalana?

Una mica de tot. Hem tingut la presa de contacte amb equips de l’OK Lliga, amb jugadors que estan curtits en aquesta categoria i encara que, molts són joves, porten anys jugant a l’OK Lliga. Jo la valoro molt positivament perquè ens ha de fer posar els peus a terra i saber que costa molt tirar els partits endavant. Sense esforç, dedicació i anar tots a la una és molt difícil guanyar un partit. Ho demostra perquè els 4 partits que hem disputat els hem perdut i a més, s’han produït resultats justets però alguns d’altres com el Palafrugell que vam perdre per 7 a 2.

– Creus que ha estat un bona prova de pretemporada?

Sí, de fet l’arrancada que tenim a la lliga és molt dura perquè juguem contra els primers de l’any passat. Comencem a casa contra el Caldes, anem a Reus, rebem el Barça i anem a la pista del Noia. Equips que són d’Europa i complicats, però aquesta no és la nostra lliga, sinó la resta. Si podem esgarrapar algun punt contra aquests rivals serà perfecte.

“Com a la vida mateixa, has d’estar en el lloc i en el moment adequat i pujar al tren quan passa”

– T’havies imaginat mai entrenant un equip d’OK Lliga?

Sí que t’ho imagines i sempre ho penses amb l’equip del teu poble, Voltregà. Però és molt difícil perquè quan estàs a la base s’ha de donar una circumstància especial com la que em va passar aquí o que realment hi hagi algú que et doni l’oportunitat. Com a la vida mateixa, has d’estar en el lloc i en el moment adequat i pujar al tren quan passa. Al final el què faig és un “hobbie” i ho fas perquè t’agrada i mai ha estat una obsessió.

– Creus que és possible en un futur poder-te dedicar en el món de l’hoquei?

És difícil perquè al final en el món de l’esport el que mana és la quantitat d’ingressos, marcat principalment per la televisió. L’hoquei no és un esport molt televisiu i una persona que no el conegui és difícil que s’hi enganxi. En canvi, quan el veus en directe és un esport intens, ràpid i per la televisió perd molt. Cada vegada la retransmissió dels partits és millor i detalls que a vegades no es veien ara es poden apreciar millor.