Títol: Terra Aspriva
Autora: Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976)
Editorial: Meteora
Any: 2019
Pàgines: 96
Llengua: català
Preu: 16 €
Premis: Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2018, convocat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia
Sinopsi: Margarida és la jove esposa d’un marit dèspota, violent i faldiller. Desesperada, fuig amb el fill de l’home que la maltracta i es refugia a la cabana del tros del seu tiet Baltasar, un home ja gran que viu una vida tranquil·la dedicada a la pagesia i a la vinya.
Quan el marit s’adona de la fugida de Margarida i el seu fill es llança a una persecució cega fins al poble on sospita que ella i el nen s’oculten. L’oncle Baltasar, quan rep la seva neboda i la veu cruelment apallissada, jura venjar-se.
Una revenja, però, que també serà terriblement arriscada per a Marc, un jove veremador temporer que lluita per guanyar-se la vida com a periodista i escriptor i que és l’amor de joventut de Margarida.
Crítica literària (Núria Martínez): Amb ‘Terra Aspriva (un western)‘ Sebastià Bennasar ha guanyat el Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres del 2018.
Ambientada en el món rural dels pobles envoltats de vinyes i amb el raïm i el vi com a uns dels protagonistes, Bennasar ens porta una història amb un rerefons desgraciadament massa actual: les dones maltractades i els joves que per molts estudis que tinguin acaben treballant en precari. Joves i no tan joves perquè a la novel·la també trobem a pares de família, homes d’una certa edat, que han perdut la seva feina i que han de fer de temporers a les vinyes.
Em retrobo amb el Bennasar més combatiu que a través de la seva prosa ens deixa veure tots aquells aspectes de la societat que el preocupen i, perquè no dir-ho, amb el Sebastià que a mi més m’agrada. Mai he negat la meva predilecció per la seva obra
—de fet és l’autor més ressenyat en aquest bloc (i encara tinc pendent una ressenya i la lectura d’uns altres dels seus llibres)— i tot i que la seva vessant més gamberra em diverteix molt si he de triar, en quedo amb aquesta.
La novel·la és certament curta, no arriba ni a les cent pàgines, espai més que suficient perquè l’autor desenvolupi una història força completa on no falta de res: venjances, morts; adolescents embarassades que han caigut en el parany d’algú que els hi ha
promès el que mai pensava complir; picabaralles entre famílies del mateix poble que encara s’arrosseguen des dels temps de la guerra civil; assassins a sou i vilatans que fan justícia encara que no sigui de la manera més licita ni dins la llei.
I la descripció del món rural on moltes vegades els acords sobre l’arrendament de terres era verbal i revocable d’any en any; pobles on tothom coneix a tothom i on els límits queden dibuixats pels locals que freqüenten uns o altres o per les vinyes on es treballa.
