Títol: Pes mort
Autora: Lluís Llort (Barcelona, 1966)
Editorial: Alrevés
Any: 2019
Pàgines: 220
Llengua: català
Preu:17 €
Sinopsi: El matrimoni propietari d’un restaurant, la jove neboda que fa de cuinera i el cambrer de tota la vida es troben davant d’un conflicte quan un client habitual provoca una situació inesperada. Això desencadena la necessitat de prendre decisions contra rellotge en un moment en què es barregen diferents elements, personalitats i trajectòries individuals. Una cruïlla d’aquelles que et trobes a la vida en què es fa evident que triar una opció elimina totes les altres per sempre.
Crítica literària (Núria Martínez): Certament no sabria dir-vos si a la novel·la de Llort hi ha més drama o més comèdia. És cert que les pinzellades de l’humor negre i la fina ironia a la qual l’autor ja ens té acostumats, però no és menys cert que els temes que toca de rere fons són força dramàtics i ens ensenyen les misèries humanes que tots compartim un moment o altre.
Cal dir que el tema central de la trama és la culpa. Llort situa l’acció a Barcelona, més concretament a un restaurant situat a l’Eixample, un calorós dia del mes d’agost del passat any (2018) i ens explica la història de cinc persones, gent norma que bé podríem ser nosaltres mateixos, que es veuen davant de situacions extremes en les quals han de decidir com actuar. Facin el que facin no hi haurà marxa enrere i hauran de seguir endavant amb la seva decisió i les possibles conseqüències. Val a dir que mentre discuteixen quina és la decisió correcta es crearan una sèrie de situacions absurdes i una sèrie de reaccions a quina més estrambòtica (el punt de comèdia).
Que el gruix de l’acció es centra en una sola nit—tot i que amb petits salts en el temps, l’autor ens anirà posant en antecedents de cada un dels cinc protagonistes— que els escenaris per on ens movem són limitats i la gran presència de diàlegs donen un caire
quasi teatral a l’obra de Llort, que és molt visual i no costa gens veure-la com a pel·lícula o, perquè no, com a obra teatral.
Val a dir que visualitzen perfectament el restaurant o la casa d’en Cisco gracies a les descripcions que sense ser carregoses ni llarguíssimes ens aporten dades suficients per situar-nos al bell mig dels escenaris. També visualitzen, oloren en xocolata i volem
menjar-nos el colant que fa la Cris. I sentim la por i el desassossec d’alguns dels personatges.
Que l’acció es centri en una sola nit i la trama giri al voltant de les decisions preses no és obstacle perquè l’autor posi sobre la taula una sèrie d’esdeveniments tan actuals com la vaga de taxistes que va patir la ciutat, els narcopisos del Raval, esclavitud sexual, el turisme massiu, la circulació massiva, i per llocs on no pertoca, de bicicletes i patinets, el procés o les relacions familiars; ni que toqui temes tan humans com la cobdícia, la capacitat de ser bones persones i fer males accions en un mateix moment, la rutina, el desamor, l’avorriment o el descontrol que pot tenir conseqüències nefastes.
Ni per trencar amb certs prejudicis que normalment tenim sobre alguns estereotips de persones.
I la cirereta al pastís és el final on cada lector pot fer la lectura que més li agradi.
