Si un país es considera el més allunyat, aquest és Nova Zelanda. Per segona vegada en aquest tipus d’entrevistes visitem aquest país que tothom diu que és tan meravellós, situat al Pacífic Sud, i amb un total de 9 illes, tot i que l’illa Nord i l’illa Sud són les més grans i importants. A la nord, a Auckland, des de fa 10 mesos hi viu la taradellenca Aida Font.
Quan s’acostava el final dels seus estudis de Llengües Aplicades cap al 2017, l’Aida no tenia clar què fer: “L’única cosa que tenia clara era que volia marxar un temps a fora i llavors vaig saber que el Ministerio de Educación oferia beques per treballar com auxiliar de conversa de llengua espanyola a l’estranger”. La confirmació que tenia beca no va arribar fins al juny del 2018: “No les tenia totes perquè per anar a Nova Zelanda només hi havia 6 places en tot l’Estat espanyol. De fet, no vaig dir res a les persones del meu entorn fins que vaig saber que m’havien concedit la plaça. Em considero molt afortunada”.
L’Aida ens explica que a Nova Zelanda l’any escolar funciona diferent, “en comptes de fer de setembre a juny, comencen a finals de gener i acaben a principis de desembre, ja que és quan comença l’estiu”. Ella va arribar a principis d’aquest 2019 i ho va fer amb la seva parella, l’Eloi, que va decidir acompanyar-la: “Ara ell ha tingut la sort de trobar feina com a professor d’espanyol en un institut d’aquí”.
Instal·lats a la ciutat d’Auckland, antiga capital del país i la ciutat més gran, destaca que és una ciutat “molt multicultural, ja que és on hi ha més oportunitats de feina i on es concentren moltes empreses del país”. Però matisa que només sents que és una gran ciutat en els quatre carrers del centre “per la resta tot són cases unifamiliars i parcs verds, i tot és molt tranquil”. Ells dos viuen en un barri, Mount Albert, al costat del centre d’Auckland.
Tot i viure en una ciutat, a Nova Zelanda es poden veure moltes coses. Ells dos es van comprar una furgoneta perquè “anar amb campervan és la manera més autèntica de viure i visitar el país. La cultura que hi ha aquí i les facilitats que et posen són envejables”. D’aquesta manera, han pogut recórrer el país.
Coincidint amb la seva arribada a Nova Zelanda, l’Aida, com a lingüista que és, va iniciar al seu compte d’instagram (@aidafoal) un curiós joc amb fotos de l’Eloi (@eloirv10). “Vaig començar a posar la definició d’una paraula que només existeix en una certa llengua per descriure un concepte únic per a cada una de les meves fotografies. Com a lingüista, m’agrada molt veure com la cultura i/o el pensament d’una societat es reflecteix en la llengua d’un país o una regió”. Per aquest motiu a cada fotografia que penja ens parla d’una paraula: “Vaig pensar que seria una bona idea perquè la gent s’adonés que hi ha molts matisos que a vegades ens perdem”. Sabeu què vol dir en danès ‘Hyggelig‘, en japonès ‘wabi-sabi‘ o en filipí ‘Gilgil‘?
Amb tota aquesta informació, avui coneixerem una taradellenca a Nova Zelanda:
– Com es veu Taradell des d’Auckland?
Es veu molt lluny, però amb la familiaritat que caracteritza els pobles. Quan els parlo de Taradell, la gent se sorprèn en veure l’arrelament que els mostro amb el poble i la cultura.
– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?
Sobretot la família i els amics. Quan ets fora de casa un simple sopar et pot fer venir unes ganes immenses de tornar. Ah! I també els tomàquets de l’hort del meu avi, que aquí són massa aigüosos.
– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?
L’Enclusa i els seus voltants, incloent el Castell d’en Boix. És una meravella poder sortir a peu de casa i arribar a dalt. Hi tinc molts records: un diumenge qualsevol anant a passejar amb la meva mare, anant a estirar les cames amb les meves amigues o, fins i tot, una de les primeres excursions que vaig fer amb el meu gos.
– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?
Ara que s’acosta Nadal i jo no hi seré, penso molt amb la cavalcada de Reis, l’ambient i la imatge que es crea al poble amb les atxes és molt especial. Sempre que sento olor a barballó dic que és l’olor dels Reis.
– Un record de petita?
Tornar a peu cap a casa després de l’escola o l’institut amb els amics i poder xerrar, és una de les coses que sempre valoro més de viure en un poble.
– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?
Li diria que és un poble petit, però amb molts serveis propers. També que no es quedi només amb Taradell, que ha de visitar tota la comarca d’Osona i gaudir de la natura que l’envolta.
– Què exportaries de Nova Zelanda a Taradell?
Podria parlar de coses materials, però prefereixo pensar en maneres de viure. Exportaria algunes coses del seu sistema educatiu, el respecte per l’entorn i la natura i també l’amabilitat i honestedat de la seva gent.
– Quant val un cafè a Auckland?
Un café amb llet val 4 dòlars i mig, l’equivalent a uns 2 euros i mig. Acostumen a ser molt complets. El pa també sol ser car, al forn un pa de mig et pot arribar a costar 5 euros.
– Una tradició o fet que et va sorprendre de Nova Zelanda?
Em va sorprendre que és força habitual veure gent descalça pel carrer, tant nens com adults, sigui l’estació de l’any que sigui.
– A quin lloc de Nova Zelanda portaries un visitant?
Se’m fa difícil triar-ne un… Hi ha molts llocs que m’han impressionat. Però com a cosa totalment diferent a Catalunya, el portaria a Milford Sound, als fiords de l’illa sud.
– Tornaràs a Taradell?
Tornaré a casa, però encara no sé quan.
– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell…
Familiar.
Molt interessant, Aida! Moltes gràcies per compartir la teva experiència. Una forta abraçada.