Títol: Les nostres riqueses
Autora: Kaouther Adimi (Alger, 1986)
Traducció: Anna Casassas
Editorial: Periscopi
Any: 2018
Pàgines: 192
Llengua: català
Preu: 18,50 €
Sinopsi: L’estiu del 2017 un estudiant rep l’encàrrec de buidar una petita llibreria d’Alger que s’ha de convertir en una botiga de bunyols. Es tracta de la casa de lletres que Edmond Charlot va obrir l’any 1936 amb una idea revolucionària: instaurar un espai cultural i literari en un país convuls i conformista. La presència d’un inquietant guardià de la llibreria destorbarà la tasca del jove i li farà descobrir el poder de la literatura com a generador de memòria col·lectiva.
Crítica literària (Núria Martínez): Kaouther Adimi ens explica la història d’un petit local, situat al número 2 bis del carrer Hamani, annex de la Biblioteca Nacional d’Alger i que en el seu aparador hi ha aquest cartell: ‘Un home que llegeix val per dos‘. És la llibreria ‘Les vraies richesses’ que va obrir l’Edmond Charlot l’any 1936. Amb pocs recursos i molta voluntat i ajuda,
Charlot va fer del petit local un lloc de trobada pels amics, escriptors, lectors i amants de la literatura.
Cada capítol està format per tres parts ben diferenciades i que ben bé podrien ser tres històries independents, encara que tenen nexes d’unió. La primera ens situa en l’actualitat quan la llibreria ha estat venuda a un home de negocis que pensa obrir una
botiga de bunyols —per desesperació de l’Abdallah, qui l’ha regentat un munt d’anys, que tot i que no li agrada llegir, s’estima els llibres— fent desaparèixer molt més que un petit local abarrotat de llibres i d’il·lusions. En Ryad, estudiant d’enginyeria a París, és enviat a l’Alger per tal buidar i repintar l’antiga llibreria; feines que formen part de la seva formació de pràctiques. El jove es trobarà amb una acèrrima oposició a les tasques que li han encomanat, i és que la llibreria té una allau de defensors que no volen que desaparegui.
Una segona part ens parla de l’Alger. Aquí Kaouther Adimi descriu un període sencer en la història de la ciutat, mostrant-nos com s’anirà transformant i canviant i l’impacte que en ella tenen la guerra i les diferents revoltes.
I per acabar ens trobem amb petits retalls del dietari de Charlot que ens explica la seva aventura com a llibreter i com a editor en el període comprés des de 1936 fins a 1961.
La part del dietari d’Edmod Charlot, és la més extensa i amb aquestes petites entrades, l’autora, ens anirà explicant tant els seus èxits, com els seus fracassos o les dificultats per trobar paper, per exemple, durant els anys de guerra. En aquest dietari trobarem móns coneguts de la literatura francesa que d’una manera o altra van estar vinculats a la llibreria de Charlot, com són Albert Camús o Antoine de Saint-Exúpery.
‘Les nostres riqueses’ és molt més que la història d’una llibreria o dels somnis del seu fundador; és un repàs per una part de la història de la ciutat d’Alger; és una història d’amor a la literatura i a tot el món que els envolta.
L’autora combina magistralment una prosa quasi poètica quan ens descriu els carrers o el cel d’Alger amb una narració molt més crua i punyent quan ens parla dels embats de la guerra.
