Títol: Un altre dia antic
Autora: Sebastià Bennasar (Palma, 1976)
Editorial: Pagès editors
Any: 2019
Pàgines: 232
Llengua: català
Preu: 16 €
Sinopsi: Un advocat mor assassinat a trets a plena llum del dia i s’inicia així una onada de crims que hauran d’investigar els policies João da Luz i Zé Coelho. El primer també dedica les hores lliures a intentar trobar qui és el Jack l’Esbudellador de Lisboa, un conegut assassí de prostitutes dels anys 1990. Amb aquesta obra Bennasar ajunta les seves dues passions: la novel·la negra i Lisboa, a més a més de fer un homenatge a Roberto Bolaño.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Un altre dia antic‘ és la darrera novel·la que ha publicat en Sebastià Bennasar i en la que s’ajunten dues de les seves grans passions: Lisboa —la ciutat més bonica del món, segons paraules del mateix Tià— i el gènere negre. No cal dir que el resultat és rodó i tal com ja em va passar amb ‘Un oceà de memòria’, ara tinc unes immenses ganes de conèixer la capital portuguesa. I és que a cada pàgina l’autor transmet la seva estimació per la ciutat.
L’assassinat a trets d’un advocat a ple dia inicia una onada de crims a la ciutat. Els encarregats d’investigar-ho seran l’inspector João da Luz i el seu company en Zel Coelho. Però aquest no serà l’únic cas a investigar i en João, per la seva banda, dedica totes les seves hores lliures (i les que no són lliures també) a intentar trobar a l’esbudellador de Lisboa, un conegut assassí de prostitutes dels anys 90; una de les víctimes era cosina de l’inspector i d’aquí la seva fixació en resoldre el cas.
Bennasar ens torna a parlar de literatura dins de la seva novel·la —és un dels altres trets que aquesta obra comparteix amb ‘Un oceà de memòria’— i en aquest cas, a part de parlar-nos de llibres, autors, llibreries, carreres universitàries de literatura…., també fa un clar homenatge a Roberto Bolaño.
Si per a ell Lisboa és la ciutat més bonica del món, Bolaño és el millor escriptor. Lleial a la seva essència i a la seva manera d’entendre la novel·la negra, la crítica social està present al llarg de tota la trama: tràfic de drogues i armes en les altes esferes, a
l’urbanisme a Palma —ciutat on transcorre part de la trama—; a la utilització de fons públics per festes privades; notícies censurades per no incomodar als inversors del mitjà de comunicació…
Ja he avançat que part de la trama transcorre a la ciutat de Palma on l’autor ens fa un repàs històric del món de la nit a la ciutat i per on veiem desfilar mons tan reconeguts com Marlen Dietrich, Jimi Hendrix, Errol Flym o Ava Gadner, entre altres.
Escrita en primera persona, en veu de l’inspector João da Luz, a excepció de comptats capítols que estan en tercera, Bennasar es manté fidel a la seva prosa senzilla i elegant, gens recarregada que ens atrapa des de les primeres línies. Amb uns personatges que se’ns fan propers gràcies a la facilitat que l’autor té per fer-nos un retrat de la vida de cada un d’ells: aquell passat que tal cop voldrien oblidar, però que no poden, el pressent convuls que els toca viure i un futur ple d’incerteses. I una ambientació detallada, que ens permet tancar els ulls i passejar pels carrers costeruts del barri de Lisboa… o pel passeig marítim de Palma.
