On són les urnes?

Per

30 gener 2020

Per escollir President de la Generalitat votem una llista, i tots els diputats sortints junt amb els de la resta de llistes, escullen a qui ha de ser el President (de moment).

Els diputats també escullen al President (o Presidenta) del Parlament.

Igualment passa amb els alcaldes i alcaldesses. Votem la llista que ens fa més patxoca, en surten proclamats uns regidors i regidores, i aquests escullen a qui serà la primera autoritat dels pobles i viles d’arreu.

De tots els regidors i regidores de les respectives comarques, es designa als que aniran als Consell Comarcals. Entre tots, també escullen a qui en serà el President /enta.

Igualment passa a les Diputacions, i al Govern Central. Mai votem directament a qui ens manarà almenys els quatre anys venidors.

Fa uns dissabtes, durant el pregó de la Festa dels Tonis, vaig adonar-me i caure en el fet, potser sóc lent i vaig amb mesos de retard… que a Taradell tenim un càrrec que és d’elecció directa.

En aquesta elecció no cal cens. Ni identificar-se. Tampoc hi ha campanya ni propaganda electoral (es fa saber qui són els candidats i prou) No cal ser major d’edat per votar. I el més xocant, tampoc és necessari ni obligatori que veïnatge de Taradell.

Sí Senyor! No volies democràcia? doncs té democràcia…! De moment, que se sàpiga, ni la Junta Electoral, ni el Constitucional, ni el sindicat de Mamporreros, ni ningú, ha impugnat mai el resultat, ni ens han dit qui havia de ser l’Hereu. De moment.

Quin candidat deu recollir els vots dels participants a la trobada d’autocaravanes? Si no en coneixen cap, com ho fan? Fan una assemblea per decidir a qui recolzen?

Què passa aquell dia? S’atipen com si fes quinze dies que no mengin, un bon tall de botifarra, un altre de cansalada o una sardina salada, unes llesques de pa enormes i boníssimes, ja troben la brasa a punt; només cal estar atent al teu tall, que no te’l fotin o es cremi, acompanyar-ho amb un dels porrons que corren pels Jardins de Can Costa, i au, a pair aquest reguitzell d’aliments mentre escolten el discurs, i els de l’Esbart fan un parell o tres dels seus balls, els candidats expliquen qui són, es projecta alguna pel·lícula sobre el Toni d´Honor, o sobre el que sigui… això sí, sempre relacionat amb els Tonis i la seva tradició.

I aleshores arriba el moment.

Els candidats al càrrec d’Hereu pugen a l’escenari, contesten unes preguntes per mesurar la seva taradellositat, i aleshores es fa la crida a que surtin les urnes…. En vaig comptar quatre. Massisses, de fusta. Segellades amb claus d’enllatar… I els candidats hauran d’anar a una sala annexa a comptar els vots.

Això sí que és democràcia, senyors togats! Ningú sospita que facin trampa! Els candidats recompten els vots i ells són els primers a saber qui és el guanyador d’aquesta elecció, l’únic càrrec que votem directament.

Però un altre pensament més negre em va aparèixer de cop i volta. Em va venir al cap el referèndum del 1 d’Octubre de 2017. Les imatges salvatges d’alguns col·legis electorals, la guàrdia civil i la policia nacional repartint estopa a tort i a dret, voluntaris i voluntàries aferrant-se a les urnes amb ungles i dents, entre elles la meva estimada Roser, per tal que aquells uniformats no se les emportessin…

Per un moment, assegut a la sala gran de Can Costa, lloc on vàrem votar, em vaig emocionar. Quantes coses han passat des de aquell dia. Quanta mentida s’ha escampat arreu del país. Quantes vegades hem hagut de sortir al carrer defensant al govern empresonant, i defensant la nostra llibertat i la nostra democràcia? Quantes vegades més haurem de sortir? Quantes vegades ens hem barallat i llençat el barret al foc? Quants esdeveniments que ningú, ni el més savi del regne, podia predir que passarien!

A Taradell no vingueren els uniformats a endur-se les urnes. Centenars de persones les defensàvem.

I aleshores, com una espasa, em caigué al damunt una altra qüestió:

-On son les urnes del Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017?

Crec recordar que també n’eren quatre. Hi ha pobles que les tenen exposades en algun lloc emblemàtic o privilegiat. A Taradell…

Què va passar? Algun roí va fer el que no va gosar fer la Guàrdia Civil? Ens les va furtar?

El poble va empènyer i es va celebrar el referèndum.

El Poble va defensar les urnes amb la seva veu i els seus cossos.

Les urnes són del Poble, i per al Poble!

No són de cap espavilat o espavilada que potser les té a casa seva, fent-les servir de revister, paperera o vés a saber què.