Crítica literària: ‘Tardor’ d’Ali Smith

Títol: Tardor

Autora: Ali Smith (Inverness, 1962)

Traducció: Dolors Udina Abelló

Editorial: Raig Verd

Any: 2019

Pàgines: 240

Llengua: català

Preu: 19 €

Sinopsi: Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança​.

Crítica literària (Núria Martínez): Normalment, al endinsar-nos en la lectura d’un llibre ens trobem davant edesenvolupament d’un argument, perfectament plantejat, que ens explicarà la història.

Altres vegades ens trobem davant un conjunt d’idees que es van succeint i que en cap cas conformen una història lineal i ben organitzada, sinó que fluctua a batzegades, inicialment inconnexes, conformant el conglomerat que forma l’argument de l’obra, donant força marge a la imaginació del lector.

‘Tardor‘ s’emmarca dins d’aquest segon grup de novel·les. Ens explica la història d’en Daniel Gluck, qui amb cent un anys ha arribat al final dels seus dies. En Daniel es passa la major part del dia dormint, suspès en el seu propi subconscient; els records de la seva vida es fusionen amb els seus somnis, fent quasi impossible delimitar on acaben les seves remembrances i on comencen les seves fantasies. L’ancià només rep la visita de la jove Elisabeth (amb s), qui va conèixer a en Daniel quan només era una nena i ell era el seu veí.

L’Elisabeth, per la seva banda, recorda les converses que va mantenir amb ell, al llarg dels anys, sobre una gran diversitat de temes: art, llibres, la narració d’històries inventades per a ells, sobre la veritat i la mentida, del passat i del present… I com entre
tots dos es va anar creant un estret vincle. Ella, amb el temps acaba reconeixent que el que els uneix és amor, algun dels molts tipus d’amor que existeixen. I és, precisament, la mena d’amor que permet que una persona vegi a un altre d’una manera clara, quasi diàfana, sense aplicar-li cap filtre.

En Daniel es mou lliurement entre les diferents perspectives i el temps de les seves vivències, que en gran mesura inclouen a l’Elisabeth, i això fa que el i lector tingui impressió de trobar-se submergit dins dels records dels personatges; i només en el cas
dels records personals si no també al conjunt de records sobre literatura, art, política, cultura popular… aconseguint que ens barregem amb les identitats d’en Daniel i l’Elisabeth, ja que les seves vides es fusionen amb els llibres que llegeixen i l’art que
presencien. La seva memòria emergeix com un enorme collage mental on l’alegria de la vida i la por a la mort es s’uneixen i formen part d’un dels fils narratius d’aquesta complexa novel·la.

L’autora fa servir un llenguatge directe, clar i concís, que en alguns paràgrafs, per delit del lector, es transforma en pura poesia, per parlar-nos de la fragilitat i la fugacitat de la vida. Sense oblidar, en cap cas, el moment històric en què es troba el seu país: després del referèndum sobre el Brexit.