Títol: Ella
Autora: Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973)
Editorial: Llibres del Delicte
Any: 2019
Pàgines: 240
Llengua: català
Preu: 17,50 €
Sinopsi: Una vella assetjada pel mobbing immobiliari, un empresari endeutat que ho ha perdut tot i un jove de barri marginal. Tres persones sense connexió aparent que confessen alhora el mateix crim –l’assassinat d’un director d’oficina bancària– en tres comissaries diferents.
La policia, davant la situació estranya, confia la investigació al Rellotger, un especialista en casos complexos que aviat descobreix el punt de connexió entre els tres implicats: Ella. I Ella és una noia de passat tèrbol i una ràbia acumulada que l’empeny a actuar en busca de la pau interior que li permeti viure un dia més.
Crítica literària (Núria Martínez): Damià del Clot ens presenta una novel·la coral, polièdrica, plena d’arestes que ens captivarà des de la seva primera pàgina. L’autor comença amb tres capítols introductoris on s’anirà presentant a les tres veus principals: Na Maria, La Cabra (Ramon Tusquella) i en Brauli Jacques Múnclus. ‘És festiu, però no diumenge‘, aquesta frase és l’inici de la presentació dels tres protagonistes.
La història dels tres personatges se’ns va relatant, de manera simultània i per ordre de presentació, capítol a capítol al llarg de tota la Cara A — i és que l’autor divideix la novel·la com si es tractés d’un LP, Cara A i Cara B que inclou dos Bonus Track.
Aquesta distribució no és gratuïta, la música juga un paper força important al llarg de tota la trama — i a mesura que avancem en la seva lectura ens anirem adonant com els tres personatges van interactuant entre ells i com les seves històries no són tan inconnexes com en un principi podíem pensar i és que tots tres confessen un assassinat, el mateix assassinat: el d’un director d’una sucursal bancaria. Davant la complexitat de la història, la policia fa entrar en joc al Rellotger, un especialista en casos enrevessats que no tardarà a descobrir qui és el nexe d’unió entre tots tres presumptes assassins: ELLA.
Si la Cara A estava dedicada a la confessió Na Maria, La Cabra i Jack, la Cara B ho està a donar-nos a conèixer al Rellotger i a ELLA, les altres cares d’aquest poliedre que us deia a l’inici. El primer capítol dedicat al personatge de Simona (Ella), el primer de la Cara B, és d’una duresa extrema; el que ens narra —part de la vida de Simona— i la manera directa i crua, sense estalviar-se descripcions descarnades ni frases colpidores, arriba al lector amb forma de cop de puny a la boca de l’estómac, de sotragada
desestabilitzadora directa a l’ànima. I és que aquest sol capítol ens dona una idea força feridora de la crueltat i la vilesa de l’ésser humà, especialment quan parlem de dones: menyspreu, maltracta físic i moral, acarnissament, agressions sexuals…
‘Ella’ és una novel·la que gràcies a la prosa fluida del seu autor, a tenir una trama molt ben trenada, a saber mantenir el ritme creixent de la intriga, es llegeix amb un sospir. Una trama que aborda temes tan actuals com: el drama dels lloguers de renda antiga i la manera com es fa, o es pretén fer fora als inquilins que queden a les finques, especialment si parlem de gent de certa edat… Les estafes de les preferents, la fallida de noves fortunes a causa dels endeutaments moltes vegades propiciats pels mateixos
bancs o els desnonaments. I per altra banda els abusos de pares a filles, el maltractament a dones, l’abús de poder…
