Enmig d’aquesta crisi del Coronavirus i confinats a casa m’arriba la notícia que ens has deixat. Tot i el teu estat de salut delicat, del qual sempre en feies broma, continuaves la teva recerca exhaustiva del període de la Guerra Civil i les seves víctimes. Quants hores ens havíem passat buscant persones, parlant d’arxius, remenant papers… no et donaves mai per vençut i sempre em deies: “ho hem de trobar això, en algun arxiu deu ser”. Links, documents, llibres, morts, programes de ràdio enviats a qualsevol hora, fins i tot a mitja nit.
Recordo especialment les nostres visites al cementiri cercant algun nínxol, o alguna pista sobre on eren enterrats els soldats executats en retirada. Ja deu fer uns quants anys, un diumenge al matí m’enviaves un missatge on em deies, “soc al cementiri, he trobat el nínxol” i jo que no em podia perdre aquella novetat, vaig venir de seguida. Encara aquesta Festa Major, el vam tornar a visitar, armats amb fotografies antigues per poder localitzar la fossa dels soldats republicans.
La teva incansable feina de recerca en arxius, biblioteques, ajuntaments, cementiris sempre era impecable. Vas trobar un centenar de morts només a Taradell. Sempre recordaré que el dia de la presa de possessió del meu càrrec a l’Ajuntament, em vas regalar un llibre amb el títol ‘Vides truncades a Balenyà’. A partir d’aquell moment, vaig entendre que no només seria Regidora de Cultura i Patrimoni, sinó també de memòria històrica. I així ho faré, per tots aquells que van perdre la vida en el conflicte bèl·lic i per continuar la teva inesgotable tasca.
Et trobarem a faltar, però has deixat un llegat que mai perdrem, que ens acompanyarà sempre.
Descansa en pau Josep.
Míriam Martínez i Raurell
En saber la trista notícia, el primer que fas es comunicar-ho a tots els companys, arxivers, historiadors, col·laboradors. Mires de no oblidar ningú. Les mostres de tristesa són colpidores. Però és a mesura que passen els dies que t’adones de la magnitud de la tragèdia. De la buidor que has deixat, de la soledat de la Lola i el Daniel a causa de la pandèmia, de la injustícia de tot plegat. Per a mi, Pep eres més que un amic, un germà de viatges a tot tipus arxius. De compartir conferències, xerrades i cursos. De fer carretera junts, d’explicar-nos mil… Llegeix més »
Moltes gràcies Míriam, per en Josep el grup de recerca de Taradell i la memòria històrica, van esdevenir uns al·licients per viure en les limitacions per la mala salut. Acostumada a viure entre farcells de papers polsosos trets d’alguna fàbrica tancada, arxius plens d’actes dels registres civils de desconeguts, em feia l’enfadada, però estava contenta que dediqués tanta energia en aquesta activitat, era com vitamines per la seva vida. Gràcies per acompanyar-lo en aquesta aventura.
Moltes gràcies per les bones paraules pel meu germà. Mentre era amb nosaltres ens va omplir i ara el buit és infinit
Gràcies per aquestes boniques paraules. Realment, en Pep era un apassionat de la memòria històrica. El fet que el nostre avi matern morís en la guerra i mai l’hagi pogut localitzar (perquè mira que l’ha buscat i rebuscat), el va portar al camí de cercar altres desapareguts per dignificar la seva memòria. DEP, Josep.