La tristor de l’últim adéu,
aquella persona que en deixa
és com que no hagi existit.
Els amics potser ho sabran, o no.
Moments de gran trasbals
i tristor no ens ajuden a recordar
amb qui ho volem compartir.
Però tant se val,
els veïns, els coneguts,
els saludats i els més íntims,
No ens poden acompanyar,
no poden acompanyar al que ens ha deixat.
I els silenci més gran es fa al nostre voltant.
No hi ha esqueles,
no hi ha funeral.
Tant se val.
Qui ho sabrà?
Tu que has marxat,
algun dia, potser de tu es parlarà,
però de moment,
quasi bé ningú sap que ens has deixat.
Diana Alemany
22 de març de 2020
