De la crisi pública als problemes de portes endins

Estem vivint dies especials, crec que d’això ja tothom n’és conscient, o això espero.

Aquest dies converses de tots tipus corren, sobretot per xarxes socials. Des de certes teories de la conspiració fins a informes de grans científics. Previsions, advertències i grans titulars, dies on la premsa gaudeix en tenir portada d’interès a diari, amb titulars suculents i poc productius, però que fan la feina que han de fer, informar.

La informació però, la bona i contrastada sense pretensions, ens arriba amb comptagotes, i més sobretot, quant tots ens banyem en estadístiques de casos reals, és a dir amb el test del Covid-19 fet, que no reflecteixen ni de tros la realitat que vivim. És en aquest moment quan la informació teòrica deixa de tenir sentit, quan prens consciència, com tot en aquesta vida, de la realitat real que hi ha al replà o al bloc del veïns del costat.

Llegeixo també gent crítica amb el tracte que els infants tenen si segueixen les normes de confinament, treballadors indignats perquè segurament perdran 15 dies de les seves esperades vacances per tornar les hores que la nova mesura els fa retornar, i gent de tota mena que enmig d’un somriure postís, intenta posar humor a tota aquesta situació.

Parem un moment, i pensem si us plau.

No sé si el món ens alerta de quelcom, la natura ens avisa, o simplement la casuística ha volgut posar-nos tots plegats a lloc i fer-nos frenar, però rere les noticies i les pantalles de plasma que ens diuen què passa, i a una realitat de canvi d’hàbits que cadascú ha de saber llegir perquè tot això serveixi d’alguna cosa. Mentre trobem aquesta reflexió, de moment, els ocells tornen a cantar al patí de darrere de casa meva, l’ozó s’està recuperant, i es veuen dofins a les costes.

De totes maneres, tenim una societat controlada, atemorida pel present i pel futur. Amb por per l’avui, i amb tristesa pel demà. I és que aquest història d’herois en crea molts, però si mirem més enllà, n’hi ha molts més dels que sabem.

Per tots els treballadors de sectors estratègics que segueixen cada dia aixecant la persiana i oferint serveis, del primer a l’últim, del comerciant de verdures al carnisser, passant pel personal de neteja, serveis professionals, qualsevol petit comerç de l’àmbit que sigui, treballadors, autònoms, pimes o grans empreses… gràcies.

Per tots els treballadors que no poden treballar, que són a casa per baixa, perquè estan afectats per un expedient de regulació, per als autònoms i empreses, pels que per consciència s’hi queden, pels que podrien treballar però els falta demanda, pels que són a casa cuidant canalla o gent dependent… gràcies.

Per tots els sectors públics, que resteu amatents, amb teletreball o presencial com sempre al servei del bé comú i d’aquesta població… gràcies.

I per suposat a tot el sector sanitari, que aquest dies més que mai, la seva feina els fa interactuar directament amb gent que esta patint la pandèmia. Gràcies per la vostra eficiència, constància i qualitat, les paraules d’agraïment no són suficients, per la pressió que per exemple, està rebent el nostre CAP de Taradell, establiments farmacèutics del municipi o com no, l’excel·lent gestió i temperament del treball realitzat per tots els treballadors de la nostra residencia Vilademany. A tots ells gràcies.

I no em vull descuidar aquell veí, que cada dia fa quelcom pel bé comú, i aquell altre que segueix repartint paquets, i el fantàstic col·laborador que amb impressores 3D estar intentant assumir una feina industrial, i les voluntàries de les tovalloles, i les cosidores que reparteixen màscares, als joves voluntaris que ofereixen ajuda a qui la pugui menester,…. I totes i tots els taradallencs i taradallenques que fent el simple gest de quedar-se confinats, o haver deixat de fer qualsevol activitat o acte, estan ajudant. No em vull descuidar cap heroi, perquè n’hi ha tants, per tant a totes, a tots moltes gràcies.

I faig aquest agraïment, perquè en dies en què tota la informació teòricament seriosa que rebem no és esperançadora, fa falta, com a humans que som, sovint una mica de llum.

El coronavirus passarà, i l’endemà…

La crisi sanitària marxarà, i després quedarà a cadascú, repartit de forma mal equilibrada de ben segur, les conseqüències personals. Algú patirà les pitjors, que són la pèrdua d’algú estimat, alguns efectes econòmics de no haver cobrat el 100% del sou, o fins i tot res….

Les escoles tard o d’hora tornaran a obrir, les UCI es buidaran i els carrer s’ompliran, i aquesta crisi general, solidària i mediàtica, passarà a ser un tema personal, egoista i silenciós.

Quant tot hagi passat, voldrem que tot hagi passat…

Venen temps difícils segurament, però no insuperables, en què com a comunitat haurem de demostrar el millor de nosaltres, com ho estem demostrant aquest dies, i les institucions hauran de demostrar les seves millors arts per ajudar, i tractar aquests fets, com una autèntica crisi.

Les portes de la casa de la vila passaran temps difícils, on s’hauran de prendre decisions de gran talla per estar a l’altura. Ajudes, impostos, plans i sobretot sufragar aquesta crisi que haurà deixat ferides al teixit empresarial i comercial de Taradell, al teixit associatiu, a les Fundacions que no oblidem que s’ocupen de gestionar uns serveis que tots considerem públics, com la residència, les escoles bressol i les escoles d’arts, i per damunt de tot, les ferides personals de cada un dels taradallencs i taradallenques que per raons diverses, el seu dia a dia serà diferent.

Però torno amb el missatge positiu, aquest Ajuntament és valent, i pot amb això i més, sempre ha pogut i sempre podrà. Te la capacitat i les eines per afrontar-ho, i si no i són les trobarem, i si no encaixen, replantejarem el que calgui, perquè encaixin. Com sempre l’he tingut, tinc la certesa que estarà a l’altura, que prioritzarà i entendrà la importància del moment, esmerçant esforços per pal·liar qualsevol efecte que aquesta crisi sanitària hagi pogut provocar. Segurament caldrà replantejar i sacrificar moltes coses, idees i projectes, però ara estar clar, que el suport i la unanimitat es trobarà, quan posem per davant, prioritzar la situació única que ens ha tocat viure, i que és prou important, com per passar per sobre de qualsevol dels plans que s’haguessin pogut fer. Mai ningú podrà retreure res. En SEREM capaços, ho farem. Tant debò quan tot hagi passat, pogués ser tot solventat per un consistori, i el que avui és una crisi pública, passés a ser sols, un afer de pura gestió administrativa econòmica de l’ajuntament. Sé que hi ha una part incontrolable, personal, de portes endins, i que per passar-la caldrà temps, i de res servirà haver estat un dels herois d’aquest capítol. Malgrat això, jo vull dir:

Taradallencs i taradallenques seguim forts i valents, les institucions tenen deures dels més importants que han tingut mai, però els faran, de debò, jurem fer tot el que estigui a les nostres mans, perquè per això som aquí, per vocació de servei.

Salut.

Santi Estragués Casanovas

Portaveu del Grup Municipal de Junts per Taradell