Títol: Un cor massa gran
Autor: Eider Rodríguez (Errenteria, 1977)
Traducció: Pau Joan Hernández
Editorial: Periscopi
Any: 2019
Pàgines: 336
Llengua: català
Preu: 19 €
Premis: Premi dels llibreters de Guipúscoa i premi Euskadi de Literatura 2018.
Sinopsi: Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l’extirpació d’un mioma, l’espera del retorn d’un desaparegut. Els personatges d’aquests relats es troben en aquell moment d’inflexió on sembla que tot està a punt d’esmicolar-se, quan la rutina s’ensorra i s’intensifica el diàleg entre l’emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l’autora observa la línia que separa l’amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Un cor massa gran’ és el primer llibre que es tradueix al català (i crec que també al castellà) de l’autora basca Eider Rodríguez, fet que crida poderosament l’atenció, ja que ella és una de les autores més destacades en la seva llengua.
És un recull de vint històries, no gaire llargues, però que no deixen indiferent a ningú. Totes elles arriben fins al moll de l’os del lector, tot i que són variats, que n’hi ha de molt foscos, de més colorits, de costumistes, de senzills, de força estranys… tots ells tenen un punt en comú: et sacsegen.
L’autora indaga, sense cap pietat, en la quotidianitat de la classe mitjana basca i en les roïndats de l’ésser humà. La seva prosa descarnada i sense artificis obre les esquerdes de les bones aparences i intencions per mostrar-nos les múltiples ombres que s’amaguen sota la seva façana. Prestant atenció a l’ordinari de les situacions i les relacions posant el punt de mira en els fets més imperceptibles i trivials. Posant el punt de mira en els detalls més petits i en les grans emocions que amaga l’ésser humà.
Al llarg dels contes trobem ampli ventall de narradors: primera, tercera i segona persona; els diàlegs són part de converses rutinàries entre persones afins: parents, amics, veïns que transcorren en escenaris quotidians. Tot i la brevetat dels seus textos, podem trobar-nos amb més d’un fil argumental dins d’una de les històries, com és el cas de ‘L’estiu de l’Omar’ on combina el que és una història d’acollida temporal amb l’inici dels jocs sexuals en la infància i també amb l’erotisme de la dona adulta. Els tres aspectes tenen rellevància i solidesa; és a dir, no estan els uns als al servei dels altres
