Títol: Línia de quatre
Autora: Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975)
Editorial: Pagès editors
Any: 2019
Pàgines: 412
Llengua: català
Preu: 22 €
Sinopsi: Juny del 2018. L’únic candidat a la presidència de la FIFA, el suec Roger Fredriksson, és assassinat al Palau Nacional del Kremlin de Moscou pocs minuts abans d’assumir el càrrec. Entre els milers d’assistents a l’acte es descobreix la presència d’una de les terroristes implicades en els múltiples atemptats previs a la celebració de l’Eurocopa de dos anys abans. L’aleshores màxim responsable de la investigació, l’agent britànic George Mitchell, encara afectat personalment per les repercussions d’aquells esdeveniments, s’haurà de posar al capdavant d’un nou equip, desplaçar-se a la capital russa i descobrir qui hi ha darrere del magnicidi quan falta menys d’una setmana per a l’inici de la Copa del Món. Tot, mentre sobreviu als tentacles de la corrupció que envolta el màxim organisme del futbol mundial.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Línia de quatre’, la segona part de la trilogia que Jordi Agut ha escrit sobre la corrupció en el món del futbol. Ve precedida per ‘L’últim defensa‘; que estava situada cronològicament a l’Eurocopa del 2016 que es va disputar a França. Ara, l’autor ens situa dos anys després, el 2018, a punt de començar la Copa del Món que s’ha de disputar a Rússia.
Dies abans que comenci la Copa del Món, el candidat a presidir la Fifa, Roger Fredriksson, és assassinat al Palau Nacional del Kremlin pocs minuts abans d’assumir el seu nou càrrec. I a la sala es descobreix la presència d’una de les terroristes implicada
en els atemptats del 2016. George Mitchell, agent britànic del MI6 va ser l’encarregat de dur a terme aquella investigació. Ara, però, es troba allunyat de la seva feina i de la seva família a conseqüència dels fets ocorreguts durant aquella investigació, però tan bon punt sent el nom de Christa Vandermissen totes les seves reticències van caure i no va dubtar ni un segon en posar-se al capdavant de la nova investigació.
Ens retrobarem amb part de l’equip que va treballar amb en Mitchell a Lió, i també amb part dels integrants del grup terrorista que ja vàrem conèixer en la primera entrega. Hi haurà noves incorporacions, tant per un costat com per l’altre (bons i dolents) i ens retrobarem amb un personatge peculiar que ja va ajudar a en George en el cas de França: el seu amic Josua.
Cada part —la novel·la en té vuit amb títols que van des de ‘Fase de classificació‘; ‘Fase de grups‘; ‘Vuitens de final‘;… fins a ‘Entrega de trofeus‘;— està dividida en capítols que, tal com succeïa a ‘Línia de quatre‘ a l’inici ens porten una breu explicació sobre el món del futbol; en aquest cas és sobre els Mundials disputats des del 1930 fins als nostres dies. A partir del Mundial disputat a Suècia el 1958, ens trobem amb una primera escena que són les pàgines d’un diari escrit per en Dimitri Bikov, i on ens parla del paper que l’URSS fa a cada una de les competicions i a través dels quals també assistim a l’ensorrament del seu país; dels anys de glòria, de com el món veia la Unió Soviètica i com ella veia al món. És a dir, ens presenta la història més recent de la que aleshores era La Unió de Repúbliques Soviètiques.
L’autor ens fa viure paral·lelament la investigació que en Mitchell i el seu equip porten a terme per esbrinar qui va assassinar a en Fredriksson i els motius per fer-ho; als moviments de la Christa Vandermissen i l’organització terrorista a la qual pertany; a la corrupció que hi ha al món del futbol i a l’avanç del diari, que si bé en principi sembla que només és per informar-nos del paper que al llarg dels anys ha jugat l’amfitrió de la Copa del Món, a mesura que avancen en la lectura veurem que juguen un paper molt més important dins de la trama.
Aquesta vegada en Jordi ens explica quelcom més sobre l’organització terrorista, segueix infiltrant gent a una banda i altra de la història, per seguir fent-nos ballar en cap i que en acabar aquesta segona part, frisen per saber com acaba tota la història.
