Títol: El mal pare
Autor: Pep Prieto (Girona, 1976)
Editorial: Llibres del Delicte
Any: 2020
Pàgines: 276
Llengua: català
Preu: 17,50 €
Sinopsi: El prestigiós arqueòleg Sadurní Castells ha mort. L’herència de les dues filles i el fill és un llegat de descobriments de valor incalculable, però també hi ha una regal inesperat: un castell enmig del bosc del que ningú no en coneixia l’existència.
Quan els tres germans arriben a la casa heretada, descobreixen proves de la doble vida del pare. Però, era realment la persona horrible que tot sembla indicar?
La reconstrucció de les seves pròpies vides i la relació amb el pare els durà a trobar respostes en un thriller ple de sorpreses sobre aquelles coses que no sabem dels nostres pares i de nosaltres mateixos.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘El mal pare’ és l’últim número de la col·lecció de Llibres del delicte, i, igual que altres números de la col·lecció, no és una novel·la negra entesa com a tal, però sí que és una novel·la fosca, tèrbola i que negreja molt. Moltíssim.
I és que aquest és un dels trets distintius d’aquesta editorial: obrir el ventall de negror des de les novel·les d’un negre recalcitrant a novel·les que negregen a més o menys intensitat. Fet que, jo personalment, agraeixo molt al seu editor.
Pep Prieto ens porta una novel·la coral protagonitzada pels germans Castells: la Nut, en Janus i la Nix. I ens parla principalment de les tempestuoses relacions familiars dins de la família Castells, marcades pel caràcter autoritari i distant del pare, el famós arqueòleg Sadurní Castells.
L’autor combina dos arcs temporals al llarg de tota la trama: el moment actual, marcat per la mort del progenitor i l’herència enverinada —pot arribar a ser, inclús, mortal— que els deixa i diversos salts temporals que ens passejaran pel passat més llunyà i més recent dels tres germans. Són aquestes constants analèpsies les que ens ajudaran a conèixer millor el context familiar i la manera de ser de cada un dels tres germans.
Cada dos o tres capítols situats en l’actualitat i numerats cronològicament ens trobem amb un episodi del passat, aquí no es manté l’ordre cronològic i anem endavant i enrere
en els temps, encapçalat per l’any al qual fan referència els fets.
Pep Prieto ens parla, essencialment, del mal i la seva proximitat. El poden trobar dins de casa nostra o a la nostra família més propera i com aquest Mal, en majúscules, pot arribar a ser perjudicial i destructiu llegat per als nostres descendents.
L’inici de la novel·la, situada en el 1999, no pot ser més colpidor: En Janus i la Nut juguen a fer perdre la por al terrible home del sac a la petita Nix. Aquesta figura de la cultura popular serà un personatge recurrent al llarg de la trama i acabarà jugant un paper força més important del que en un principi podem arriba a pensar.
Tic, tac. Tic, tac. Home del sac, home del sac. Tic, tac. Tic, tac. En Sadurní Castells es un home amb una doble cara, una doble vida. Per una banda tenim arqueòleg respectat i admirat per la professió i el món acadèmic i per altre tenim a l’home distant, fred i inclús agressiu en l’àmbit familiar. Aquesta dualitat en la personalitat del cap de família és la que donarà peu a l’autor per endinsar-se en els racons més foscos de l’ànima humana; en les entranyes corruptes de la família burgesa i ben estant —almenys de cara a la galeria— i fer-nos un retrat en negatiu de les relacions familiars: la dels germans entre ells, que dista molt de ser idíl·lica; la dels tres descendents d’en Castells i les seves respectives parelles; la de la família Castells —pare, mare i fills— entre ells.
Pep Prieto ens dibuixa un mosaic de desavinences, manques d’empatia, dificultats per demostrar efectes; fredor, desinterès; ombres fosques amagades darrere de mascares (reals i imaginàries) que serà el decorat que ens acompanyarà al llarg de tota la novel·la.
