Títol: Restaurant Caníbal
Autor: Gabriel Magalhães (Girona, 1976)
Traductor: Sebastià Bennasar
Editorial: Pagès editors
Any: 2020
Pàgines: 208
Llengua: català
Preu: 17 €
Sinopsi: Hi ha qui menja carn humana perquè no li queda cap altra opció. És una qüestió de supervivència, i hi ha qui ho fa per aconseguir els poders dels seus enemics. Però també hi ha uns quants escollits que en mengen per pur plaer. On? Al restaurant caníbal palplantat a la ciutat de Porto que ha creat amb un encert singular l’escriptor Gabriel Magalhães. En aquest singular establiment, emparat com no podia ser d’una altra manera per un projecte d’investigació de la Unió Europea i per una prestigiosa universitat, tot és possible, fins i tot riure’ns de la crisi amb el ritme trepidant i divertit d’una novel·la negra que és de tot menys convencional, com el menú del restaurant.
Crítica literària (Núria Martínez): Editorial Pagès en la seva col·lecció ‘Lo Marraco negre’ ens porta un altre autor portuguès, Gabriel Magalhães, que també és la primera vegada que es tradueix al català, com ja va passar amb Francisco Moita Flores.
‘Restaurant Caníbal’ és una ficció que ens situa a la ciutat de Porto, on segons sembla, hi ha un restaurant que serveix carn humana. Fins aquí poc desvetllem, ja que el títol de la novel·la ens deixa prou clar de què pensa parlar-nos: canibalisme o autofàgia. Tot i que dit així pot semblar el més escabrós dels temes, i ho és, no ens enganyem. També és cert que tota la història bé revestida d’una pàtina del més fi humor negre.
Tot comença quan la Susana llegeix un llibre, Planicie de Espelhos (casualment, encara que no es diu, de Magalhães) on diu que si un text és excels i voreja la perfecció, el que en ell es relata es converteix en realitat. Ella va escriure l’argument d’una pel·lícula que va titular ‘O sabor do mundo’ i que tractava d’un restaurant caníbal; sembla que és un escrit magistral, raó per la qual pensa que a Porto hi ha un restaurant d’aquestes característiques i se n’acaba de convèncer quan troba un local que, precisament, es diu ‘O sabores do mundo’. Demanarà ajuda al seu amic Gustavo, que acaba de quedar-se a l’atur i decideix demanar feina al restaurant per tal d’esbrinar que és el que realment serveixen.
Al paràgraf de dalt no descobreixo absolutament res de la trama, ja que aquestes accions succeeixen durant els dos primers capítols de llibre. A partir d’aquí les situacions que podrien ser summament desagradables, però que l’autor tracta amb aquest deix de fi humor negre, aconseguint que com a molt siguin rocambolesques.
Com no podria ser d’altra manera, resulta que les accions del restaurant estan beneïdes per la Unió Europea i per una prestigiosa universitat que apadrinen el projecte RONC. Això li permet a l’autor fer una certa crítica de les dues institucions: l’europea i la universitària.
Magalhães es serveix d’un elenc de personatges que es mouen al voltant del restaurant, que no deixa de ser gent normal, d’aquella que ens creuen cada dia pel carrer i mai sospitarien a què coi es dediquen. L’autor també ens fa un retrat força descarnat de la ciutat de Porto.
Tot i l’humor i el punt de sàtira que trobem al llarg de tota la trama, el que ens queda molt clar, i crec que era una de les premisses de l’autor, és que el restaurant no existeix només perquè Susana hagi creat un text meravellós, sinó perquè permetem que existeixi. La llei de l’oferta i la demanda. Si hi ha algú que demana carn humana hi haurà algú altre que li servirà.
