Un any de la nova alcaldia: Mercè Cabanas “Sense estar satisfets, estem tranquils en el sentit que s’ha fet tant com s’ha pogut”

El 15 de juny de 2019 hi va haver relleu a l’alcaldia de l’Ajuntament de Taradell. Mercè Cabanas va prendre possessió com a alcaldessa del poble rellevant Lluís Verdaguer i es va constituir el nou equip de govern format per un total de 9 regidors d’ERC. Per primer cop ERC trencava l’hegemonia dels governs municipals convergents. Un any després, ens reunim per fer un balanç de mandat. L’entrevista amb l’alcaldessa es converteix, a proposta de la Mercè, en una entrevista grupal amb els 9 regidors de l’equip de govern.

– Quin balanç feu d’aquest primer any de govern municipal?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Ha estat un any molt intens amb un final massa trist, perquè gestionar aquesta pandèmia ningú s’ho imaginava. Però, alhora, ha estat un any de forta implicació i on tothom ha treballat amb gran esforç i eficiència. És un treball en equip i que, malgrat tot els entrebancs que hi poden haver per encetar una nova etapa en un ajuntament que portava 32 anys amb una manera de treballar, hem estat molt ben rebuts i crec que hem aconseguit, malgrat alguns som molt novells en el món de l’administració local, treure el màxim de rendiment de les possibilitats que hi havia.

– Us heu quedat amb algunes coses que volíeu fer en aquest primer any i pel context no heu pogut realitzar?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Ens han quedat moltes coses al calaix. Temes d’inversions, infraestructures… Hem hagut de replantejar el pressupost. Ens hem passat mesos parlant de números, abans del pressupost del 2020, i hem seguit parlant de números durant els primers mesos del 2020 per aconseguir afrontar la pandèmia el millor possible. Per tant, sí ens han quedat moltes coses al calaix, però també ens sembla que n’hem fet més de les que hem explicat, perquè una de les mancances que veig és que a vegades no tenim ni temps d’explicar tot allò que fem. Sense estar satisfets, estem tranquils en el sentit que s’ha fet tant com s’ha pogut.

– Un dels temes que sempre heu comentat i us ha preocupat és l’endeutament. Això vol dir que també es replanteja?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Sí. L’endeutament pensàvem baixar-lo al 59% aquest any (ara és del 67%)…

(Núria Arau, regidora d’Hisenda i Igualtat) Estava plantejat per baixar-lo uns 6 o 7 punts. I amb tot el tema de la Covid-19 s’ha decidit agafar un nou préstec, de 150.000 euros, per poder alliberar despesa ordinària i poder fer front a tot el tema de la Covid-19. Gràcies a poder-nos endeutar, tot i que tenim poc marge de joc, hem pogut aconseguir donar ajudes, sufragar la part que no cobraven de les fundacions de l’Escola bressol i de l’Arpa, hem pogut pagar les nòmines dels treballadors de l’EAS ja que no es va acceptar l’ERTO, i s’ha pogut afrontar tots els temes logístics que ens trobàvem en el dia a dia. Per tant, ens hem acabat endeutant.

– Durant la campanya electoral vau insistir molt en una nova manera de fer. En què s’ha pogut notar el canvi de govern a l’Ajuntament de Taradell?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) És difícil, perquè inclús des de dins a vegades se’ns critica “no es veu prou aquest canvi”. Però diria que amb més transparència, però no més transparència segons la llei, sinó en la manera de fer les coses per tothom, obertes a tothom… Amb els detalls. No amb grans infraestructures, però sí fixar-nos molt amb el dia a dia, amb les persones…

(Joan Canó, regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat) Amb la manera de treballar. Cada regidor treballa molt la seva àrea i no hi ha la figura més tipus gerencial que abans hi havia i que potser ho coordinava una mica tot. I ara és cada regidor que porta les seves àrees i després sempre ho consulta amb la Mercè. Potser és una feina més d’equip.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Bàsicament és la forma de treballar, més horitzontal. Perquè no imposem, sinó que consultem, cooperem amb la gent que treballa des de fa anys i coneix la casa. Això potser sí és un dels grans canvis.

(Lluís Rodríguez, regidor de Governació, Civisme i Esports) Jo potser comparativament perquè ja era regidor… diria proximitat i disponibilitat, sense desmerèixer ningú. Jo crec que la proximitat que tenim nosaltres i la disponibilitat d’atendre ciutadans i ciutadanes és molt més ara que la que hi havia abans.

– I el fet de ser 9 regidors dins l’equip de govern, en què ha estat positiu?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) En què s’ha treballat moltíssim. I que aquest ritme de treball tan frenètic en els últims anys no s’havia viscut, almenys pels inputs que t’arriben. N’estic convençuda.

(Toni Pérez, regidor Comunicació, Transparència i Entorn Digital) Jo afegiria que hem intentat posar una mica d’ordre. Potser no es nota molt… Un ajuntament és una administració on hi ha certa complexitat, tot i ser un poble petit relativament. La idea que tenim i que anem fent dia a dia i que no es nota molt perquè és interna, és posar ordre a les coses. Sempre s’havia sentit que Taradell era un poble endreçat, però de portes endins a l’ajuntament potser no ho era tant.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) En el sentit que moltes vegades hi ha tractes de paraula… L’exemple més clar és el del pipican. Per un cantó la brigada es pensava que era un terreny municipal. Per l’altre, et venen els propietaris i et diuen que és un terreny privat on hi estaves fent una actuació. Per l’altre, després d’uns dies un exregidor et diu “ei això ho vam pagar en un ple”, per l’altra no hi havia expedient ben arxivat… Anem posant una administració del segle… hi ha coses a l’ajuntament del segle XIX, doncs posar-les al segle XXI. I la gent hi està disposada, perquè hem apostat per la gent de dins i no hem agafat gent de fora. Per exemple, se’ns va criticar que agaféssim una tècnica de medi ambient i la veritat, tot l’àmbit de medi ambient i d’urbanisme està tirant molt bé perquè tenim un tècnic dedicat amb una eficiència terrible. És el que necessitem en els diferents àmbits de l’ajuntament. No s’havia volgut contractar tècnics a ‘full time‘ i un ajuntament ja amb 6.667 habitants requereix aquesta mínima estructura.

– Parlant de la gestió de la Covid-19. No tant què s’ha fet ni què es farà. Des del vostre punt de vista, com a equip de govern, quin és el repte que cal afrontar?

(Lluís Rodríguez, regidor de Governació, Civisme i Esports) El primer és donar suport a aquells que han quedat en una situació més feble, al nivell que sigui, tant botiguers, industrials com persones particulars. I a partir d’aquí, el que ja volíem fer durant tot el mandat ens hem de plantejar com ho fem perquè la intenció és complir els nostres compromisos que vam adquirir quan vam entrar a l’ajuntament. Primer ara és donar suport a les persones que ho necessiten, però complir els compromisos que vam adquirir dins les possibilitats que tinguem, que no són les mateixes.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) I treure por.

(Lídia Alonso, regidora de Joventut i Benestar Social) Treure aquesta por… La gent està a l’expectativa mirant què farem nosaltres. També dèiem que estaria bé fer visible que ens hem adonat molt, en el camp de serveis socials per exemple, que la gent són com reacis a entrar a demanar informació. Creiem que és un moment idoni per entrar. Hi ha tècnics que depenen de la Mancomunitat, que en aquests moments tenen tota la informació. Hi ha aquella imatge general a vegades que Serveis Socials és un servei per a gent molt, molt vulnerable. Perdre aquesta por d’entrar a demanar.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) I reactivar. Un cop perdem aquesta por. Reactivar culturalment i el teixit associatiu que torni a agafar el carrer. El que ens plantejarem és un nou pla estratègic per reencaminar el poble. Necessitem un projecte engrescador, però necessitem ajuts de fora.

– Què diríeu als taradellencs que creuen que l’Ajuntament no ha fet prou?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Mai fas prou per tothom.

(Joan Canó, regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat) L’Ajuntament no pot fer tot el que voldria fer. L’ajuntament té unes competències, està tancat a uns paràmetres que moltes vegades la gent desconeix, i sembla que l’ajuntament pugui fer qualsevol cosa. Moltes vegades se’ns ha demanat “no cobreu l’IBI, la taxa de residus o determinades coses”. La gent ha de conèixer que molts impostos d’aquests no depenen directament de nosaltres. És evident que els recaptem nosaltres perquè així ho estableix la llei, però no decidim a qui li cobrem i a qui no li cobrem, si el podem ajornar, si el podem suspendre… Com aquest exemple dels impostos, n’hi ha moltíssims. Nosaltres som la primera línia, però som els últims a prendre decisions. Però clar, la gent ve a aquí, ens apreta a nosaltres, però a vegades l’únic que podem fer és explicar-los les coses el millor que podem i transmetre el que demanen més amunt. Però moltes vegades l’ajuntament està lligat de mans i peus i encara que sembli que un ajuntament té capacitat il·limitada, ni que tinguessim molts diners al banc, que no és el cas, podríem fer el que volguéssim.

– Pel que fa a projectes que teníeu en ment i heu de replantejar projectes, teniu alguna prioritat?

(Lluís Rodríguez, regidor de Governació, Civisme i Esports) Pel que fa a la segona pista esportiva, el calendari segueix el seu ritme. Si s’ha alentit és perquè l’administració s’ha alentit. La intenció és tenir-la acabada abans del final de mandat. Ara bé, els ‘timings‘ de l’administració són el que són i potser no la podrem acabar. Hem tancat l’acord d’expropiació de la casa on s’ubicarà. La Diputació de Barcelona ens ha aprovat l’estudi de viabilitat, que potser s’havia d’haver aprovat dos mesos enrere i s’ha aprovat ara. Per tant, això ens fa anar amb un altre tempo. Incialment pensàvem que el 2022 podríem posar la primera pedra, i potser l’haurem de posar a finals del 2022 o principis del 2023.

(Joan Canó, regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat) Com a grans projectes, continuen endavant. Però són projectes que van molt lents: la Ronda Montserrat, el segon pavelló… Tot això va seguint el seu curs, però no és un tema que es podia fer avui per demà.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Aquesta és la gran sorpresa de l’ajuntament pels que som novells: la lentitud. Tot ha d’anar a exposició pública, 30 dies, 30 no sé què… rectificar, partides pressupostàries, retenció de crèdit, procediments llarguíssims… això desespera una mica. Però seguim amb impuls i entusiasme.

– Concretant. La Ronda Montserrat preveieu fer-la dins d’aquest mandat?

(Joan Canó, regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat) La Ronda Montserrat, segons se’ns havia explicat, ja es feia. Nosaltres teníem en el programa electoral que la Ronda Montserrat la fèiem ja perquè això és el que se’ns havia explicat de l’anterior equip de govern que ja estava en diposició de fer-se. La sorpresa nostra va ser quan vam entomar el tema, concretament jo que soc el d’Urbanisme, que no es podia fer perquè no hi havia el consens dels veïns. Per tant, una cosa que es deia que es faria, perquè hi ha el projecte, de fer només la Ronda, doncs no es podia fer perquè no hi havia l’acord amb tots els veïns. Una vegada s’arriba a aquest punt, no hi ha cap més manera per fer la Ronda que executant el Pla parcial, que s’hauria pogut fer des de 2010 que és quan es va aprovar el POUM. Però no s’ha fet mai. Perquè, fins i tot, si només es volgués fer la Ronda és indispensable tenir el Pla parcial aprovat, perquè és on es marca l’ordenació i les delimitacions, etc. I això no s’ha fet mai. Aleshores és una mica sorprenent haver volgut fer la Ronda Montserrat sense tenir el Pla parcial aprovat. Però bé, això és com ens ho hem trobat. Què hem fet nosaltres? Aquest any hem preparat la partida per fer el Pla parcial i hem començat el procés de contractació d’aquest Pla parcial. Quan tinguem el Pla parcial d’aquí a un any, any i mig, podrem començar a valorar per quin mètode tirem endavant la Ronda Montserrat. Si executem un subsector del Pla parcial, si executem només la Ronda… això ja es veurà. És difícil, per no dir molt difícil, que amb tots aquests terminis, el 2023 hi hagi la Ronda Montserrat construïda.

– I l’aparcament al solar de Can Serdà?

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Tenim una memòria valorada de 100.000 euros per posar-lo a punt. Evidentment, si ara tenim 308.000 euros per la Covid-19, us imagineu que 100.000 euros ara no els tenim.

(Joan Canó, regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat) Un dels projectes que ha caigut a causa de la Covid-19 i teníem en ment executar aquest any era l’arranjament de l’aparcament de Can Serdà i també hi havia el punt de recàrrega per vehicles elèctrics, valorat en 50.000 euros, del pàrquing 1 d’Octubre. Si no acaba sortint alguna subvenció o partida extra, seran els projectes que haurem de sacrificar en aquest 2020.

– Canviant de tema. En aquest any s’ha parlat de vandalisme i incivisme. I es va incorporar la figura de l’agent cívic. Com ha funcionat?

(Lluís Rodríguez, regidor de Governació, Civisme i Esports) Hem tingut una gran sort amb el perfil de l’agent cívic perquè és una persona molt propera i empàtica. Actua en el tema dels gossos i els excrements, i en el de les deixalles. En aquest segon tema hi estem molt a sobre i estem identificant algun ciutadà que no compleix amb les normes al 100% i li hem enviat notificacions de què fa malament i com ho hauria de fer. Vam canviar l’ordenança i a partir d’ara sancionarem. Per tant, tenim la percepció d’un lleuger canvi a positiu i ho valorem positivament.

(Mercè Cabanas, alcaldessa) Pel que fa a vandalisme és una qüestió de seguretat, és a les nits. El vandalisme que hi va haver concentrat, és un vandalisme que ja era endèmic al poble. Vam intentar aturar-ho i vam prendre unes mesures els dies més forts que va ser al febrer i després va venir la Covid-19. De tant en tant ara hi ha algun cas, però com a tot arreu… de robatori. Si durant anys no s’hi ha posat remei, et trobes amb el que et trobes. I tampoc podem posar un policia darrere… de cada persona hi ha una responsabilitat. Prenent aquelles mesures de més vigilància, hi ha hagut un nou reglament per les guàrdies municipals que estan treballant molt bé, estan sortint molt més al carrer que sortien i, per tant, es nota.

– Pel que fa a festes que s’han hagut de deixar de fer pel Coronavirus, hi ha alguna previsió de fer-les d’una altra forma o recuperar-ne algunes?

(Berta Camprubí, regidora de Festes i Entitats) Sempre en tema de cultura hem parlat de com adaptar-nos a la nova situació. Hem iniciat les activitats culturals de juny i juliol, i ha anat molt bé. Creiem que és una manera diferent de fer cultura perquè al final hem de seguir endavant. I les festes igual. La Festa Major no diem que serà igual que els altres anys, però es farà. Perquè el que no podem és deixar enrere la cultura i menys en aquests moments que tothom ho necessita.

– Heu decidit posar en marxa una escola d’estiu. Per què?

(Lleïr Pladevall, regidor d’Eduació i Participació Ciutadana) En un inici ni ens ho plantejàvem perquè consideràvem que les entitats en farien. El que ha passat és que han sortit els protocols molt just de temps i ha fet que moltes entitats que n’organitzaven els últims estius s’hàgin fet enrere. Fins al punt que només dues entitats, i alguna més privada, en fan aquest any. D’aquesta manera, s’ha trobat un buit en l’oferta de casal d’estiu. Es va fer una enquesta als pares i mares de les escoles. Vam veure que realment hi havia un buit i, per això, s’ha decidit excepcionalment impulsar un casal d’estiu municipal per suplir aquesta mancança en l’oferta. Els dos casals que organitzen l’AMPA de l’escola el Gurri el Club Parc d’Esports han rebut dues subvencions perquè puguin abaratir els costos i s’han donat les subvencions en funció de la realitat de cada casal.

– Aquest dilluns ha tornat a obrir l’EAS. L’Ajuntament ha hagut d’aportar uns 130.000 euros durant aquest confinament perquè no es va acceptar l’ERTO, però anualment l’Ajuntament ja fa una aportació considerable. Plantegeu algun canvi de model de gestió a curt o mig termini?

(Lluís Rodríguez, regidor de Governació, Civisme i Esports) Dir que hi ha hagut un fet diferencial en el fet que aquests mesos hem hagut d’assumir una despesa com la que haguéssim hagut d’assumir en una altra situació… Només una puntualització, que no tenim els ingressos. No és el mateix haver de pagar 52.000 euros que seria el cost en un mes normal a ingressar-ne prop de 60.000. És un fet diferencial important.

A mig termini no ens plantegem un canvi de gestió, perquè en aquesta estructura, no tenim tècnics, no tenim personal suficient, com per assumir la gestió directament per part de l’Ajuntament. Per tant, haurem de seguir treient a licitació la prestació del servei. No hi ha un canvi de model de gestió. Una altra cosa és el tema del resultat d’explotació de l’EAS. És una qüestió que ja vam debatre i defensar quan vam tractar els pressupostos i seguim sent de l’opinió que hem de reduir cada dia més l’aportació de diners públics a l’EAS.