Títol: La soledat del llebrer
Autor: Manel Aljama (Sabadell, 1963)
Editorial: Pagès editors
Any: 2020
Pàgines: 174
Llengua: català
Preu: 15 €
Premis: XXVIIIè Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2019
Sinopsi: Estiu de 1975, José Luis Canales, el jove inspector de la Brigada Político Social arriba a Barcelona. Destinat a la comissaria del Districte Cinquè, viurà moments històrics: els darrers dies de Franco, l’entorn polític català, les vagues i la delinqüència quotidiana que quan surt a la premsa ho fa amb lletra petita. Desobeeix les ordres dels seus superiors. Fidel a l’honestedat de la seva joventut i l’estima per una meretriu, decideix investigar els assassinats de dones que fan el carrer. Tot sol, amb l’única complicitat de la seva parella, aterra en el món sòrdid de les curses de llebrers. Sense traça ni mètode, pot ser que la jugada li surti molt cara.
Crítica literària (Núria Martínez): Manel Aljama ens porta una història diferenciada en dues parts, cada una d’ella pertany a un arc temporal. Així la primera part, la més llarga, ens situa a la Barcelona de 1975 abans de la mort del dictador.
Jose Luis Canales, inspector de La Social, arriba a Barcelona on és destinat a la comissaria del districte cinquè, en ple barri xino. Se li encarrega netejar els carrers de sindicalistes, catalanistes… i tot element subversiu que si trobi, però al temps també que ajudi a la comissaria de Castelldefels, desbordada, en l’aparició dels cadàvers d’unes prostitutes. Cada cert temps apareix el cos d’una de les noies que fan el carrer, i el cas passa sense pena ni gloria, ja que ningú mai les reclama. Canales vol investigar-ho, sense permís explícit dels seus superiors, ho farà com i quan pugui. L’ajudarà la Trini, una prostituta del carrer dels Robadors, amb la que Canales sovinteja.
Les seves indagacions el portaran als tres canòdroms que hi havia a Barcelona i que eren propietat d’una mateixa persona. No serà fàcil per Canales digerir el que descobreix i als seus superiors intentaran frenar-lo de totes, totes.
Aquesta primera part es fa un retrat històric de la Barcelona de l’època, centrant-se a més a la part més conflictiva de la ciutat. Aljama no escatima en descripcions morboses, dures, sòrdides, no només sobre la ciutat, sinó també sobre els mètodes emprats a la comissaria de Via Laietana per dur a terme els interrogatoris.
De fet comença amb un capítol, in media res, força dur, que ens explica que és el que realment succeeix amb les prostitutes que després apareixeran mortes. La cruesa d’aquesta avantsala ja ens mostra que és el que ens trobarem al llarg de la novel·la.
La segona part ens transporta a Sitges del 2015, quan el periodista i escriptor Salvador Mateu és extorsionat per la fundació Francisco Franco per tal que es retracti d’uns articles i llibres que ha escrit. L’esment que li fan a un oncle besavi el portarà a Mallorca, Terol i Barcelona seguint el rastre de la Trini que és el nexe d’unió entre les dues.
