Antoni Pladevall publica aquest dijous la seva última novel·la ‘La clau anglesa’

L’escriptor taradellenc, Antoni Pladevall, acaba de publicar la seva última obra titulada ‘La clau anglesa‘, que arriba a les llibreries aquest dijous. Una de les novetats més importants és l’estrena d’editorial, després de les ultimes quatre obres publicades amb Columna. Ara ho fa amb l’editorial Univers (segell editorial del Grup Enciclopèdia). L’autor té previst fer dues presentacions del llibre. Una ha de tenir lloc a Muntanya de Llibres (Vic) el pròxim 18 de setembre (a falta de confirmació oficial) i l’altre serà a la Biblioteca de Taradell.

Pladevall es mostra satisfet amb la seva obra i destaca la seva fidelitat referent a la importància de seguir “recreant la llengua viva més arrelada a la Catalunya Central. Sempre conreant paraules, termes, expressions i girs de la parla popular“. També recorda amb orgull que “al final acabem manejant la llengua més propera i íntima, la llengua dels nostres pares“. D’altra banda, es mostra molt agraït pel tractament editorial, i en especial per l’editora Ester Pujol. A més, en una barreja d’humor i crítica defensa la capacitat d’haver pogut mantenir l’ús dels accents diacrítics com una manera d’enriquir la llengua i complint, també, una funció estètica.

La novel·la gira al voltant de dos personatges declaradament perdedors, madurs i solitaris que no acaben de trobar el seu lloc en el món i que van de capa caiguda. Per una banda, trobem a la Rosa de l’Albereda, una dona esquerpa que clava la mirada esmolada a tothom i mira per la seva propietat; i, per l’altra, al Tomàs de Bancells, un mecànic solitari, cansat i fugitiu d’un passat familiar misteriós que nega rotundament haver tingut mai dona i fills.

Els temes centrals de l’obra tenen relació amb quatre conceptes claus: la fatalitat, referent a un personatge en especial; l’error, com a conducta equívoca i, com a derivades, la culpa i el perdó que sovint pot esdevenir impossible.
D’altra banda hi apareixen un reguitzell de personatges secundaris que cobreixen 5 o 6 famílies del mateix entorn, d’un poble anomenat Cruallops (inspirat en una vila del Berguedà). Cal destacar que els dos protagonistes són reals, tot i que la majoria de fets que els envolten formen part del joc de la inventiva de la mateixa història.

A diferència de les últimes dues novel·les ‘El dia que vaig fer 8 anys‘ i ‘Tot és possible‘, Antoni Pladevall recupera l’ambient i l’estètica de les seves primeres obres com ‘La lliça bruta‘. L’autor adopta un to de caràcter dramàtic en què recull els comportaments més estrafolaris i esperpèntics dels personatges centrals.

El llibre consta de 15 capítols escrits de manera alternativa en present i passat en tant que cobreix uns 30 o 40 anys de la vida dels personatges principals. Al final de l’obra, els dos espais temporals s’acaben trobant per desencallar el misteri que es manté durant tota la trama.

Antoni Pladevall reconeix haver treballat en l’obra durant tres anys, sobretot per motius de feina exercint com a professor i també com articulista de la contraportada d’El 9 Nou. Tot i la situació de pandèmia, però, no ha tingut una gran afectació a l’hora d’elaborar la novel·la, ja que al mes de gener ja la tenia escrita a falta de corregir proves d’impremta.

L’escriptor taradellenc ha publicat un total de sis novel·les anteriors: ‘La liça bruta‘ (2001), ‘Masssey Ferguson 35‘ (2003), ‘Terres de lloguer‘ (2005 – Premi Pin i Soler de narrativa i Premi Joaquim Amat-Pinella), ‘La papallona negra‘ (2008 – Premi Carlemany de novel·la), ‘Tot és possible‘ (2011), ‘El dia que vaig fer vuit anys‘ (2014 – Premi Prudenci Bertrana). També és autor del recull de poesia ‘Les noies de l’hoste’ (1983, premi Amadeu Oller de poesia), el dietari ‘La mentida original’ (2000) i l’estudi ‘La il·lustració a Vic: les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa’ (2001, tesi doctoral).