Ja fa dies, de fet d’ençà que va començar aquesta pandèmia, que em vaig proposar ser poc crític amb decisions, titulars, mesures i opinions de la gent, ja que penso, i segueixo pensant, que el que estem vivint, per bé o per mal, és nou per tothom, i això deixa un cert marge per l’error, tant propi de l’ésser humà. De totes maneres, arriba en punt en què les tecles del teclat gairebé escriuen soles, i cal abocar en una pàgina en blanc, el que un pot sentir, deixant al gust de cada persona, la possibilitat de llegir-ho.
Endinsat en la pitjor de les fonts de les quals un pot prendre consciència de la realitat, que són les xarxes socials i fòrums d’opinió, un es pot escandalitzar del mal que fan les generalitzacions de les situacions, i sobretot, quan les paraules surten d’aquests “nous savis del S.XXI” que troben la clau de la veritat, en parlar molt, saber contestar, tenir l’última paraula i per davant de tot, generalitzar, en lloc d’utilitzar el mètode tradicional, de què la veritat o el respecte dels lectors, es guanya amb fonts contrastades i la coherència d’opinions i fets.
Pels que no em coneguin prou, i per tal que pugueu entendre el que explico, només apuntar que em considero (i crec que ho soc) jove. Tinc 31 anys, sóc pare d’una nena de 3 anys. Però fa uns anys ho era molt més de jove, també he tingut 25 anys, 20 anys, i fins i tot 15… Qui ho diria…
Però entrem en el debat de fons, ELS JOVES.
El col·lectiu joves semblen el punt dèbil d’aquesta societat en la qual vivim, fet poc versemblant, sobretot dins les xarxes, en les que teòricament ens són els principals consumidors.
Joves del món i de Taradell! Què hi tenim a les venes? Sang o orxata?
He llegit molts cops, com els joves són els incívics, com els joves són els que trenquen el confinament, com els joves són els que fan “botellón”, els joves, els joves, els joves…
I és cert, tot el que diuen ho és, i ho fan… Alguns joves, però no tots.
He viscut a Taradell, una festa major (i en aquest escrit no entraré a debatre la idoneïtat de celebrar o no els actes i de la defensa de la vida cultural) en la que hi ha hagut actes de totes les edats. He vist actes d’adults i actes de joves. He vist actes organitzats per entitats formades per gent més adulta fins a actes organitzats per gent més jove, com la Festa Jove del Consell de Joventut de Taradell.
A tots els diré el mateix, felicitats per la feina i la voluntat ( i repeteixo que estic agraint la tasca sense valorar la decisió, no vull obrir debats eterns).
A aquests últims, el Consell de Joventut, com a màxims representants organitzats dir-los que van realitzar una festa Jove que va seguir a ulls meus, totes les normatives requerides (altra cosa és que si voleu analitzem el fons d’aquestes normatives). Vaig veure festa, vaig veure música, vaig veure cultura, vaig veure alcohol, vaig veure bogeria, vaig veure algun aldarull i contratemps, vaig veure una Festa Jove, organitzada per uns joves que anaven més atemorits que cap altra cosa, però que l’esperit de responsabilitat com a membres del Consell, els empenyia a no deixar Taradell sense una festa Jove. Vaig veure joves compromesos, amb ganes de fer-ho tot perfecte, reinventant els plans a cada situació per millorar el moment…
I a la Festa Major, vaig veure joves fent una caminada teatralitzada, preparada amb 21 dies, per no deixar culturalment morta la Festa d’en Toca-Sons. I vaig veure joves fent esport, i joves jugant, i joves ballant danses culturals, i joves organitzant, i joves, i joves, i joves…
I sí, és cert, Taradell també té gent, que són incívics, i com amb altres situacions, s’han de gestionar, intentar prevenir, resoldre i contrarestar. Però Taradell té MOLTS JOVES, i els incívics, joves o no, són sols uns quants, amb accions que condemno igual o gairebé més, com ho faria qualsevol amb dos dits de front.
He estat regidor de Cultura, i durant el mandat, també algun cop vaig fer enrabiar algun col·lectiu jove, que segons el meu criteri de parcialitat i precedents, els havia de dir que no. I el greu que em va saber, però el criteri i la gestió política, no ha de tenir res a veure amb l’opinió o les sensibilitats que un pot tenir.
Joves o adults, al final el que la societat li demana a una persona, és que per gaudir d’un bé públic, ha de reportar un benefici a la mateixa societat pública, ja sigui social, cultural, educatiu, econòmic o patrimonial…
És per aquest motiu, que defenso dues coses, que la generalització d’associar els joves amb l’incivisme és vella i caduca, i que el que hem de fer és combatre els focus puntuals d’incivisme, i els primers que ho han de fer, són els mateixos joves, per defensar la dignitat de la seva activitat i del seu espai dins del municipi.
La joventut és una etapa de la vida on l’energia i la iniciativa és un bé abundant, depèn de tots, però sobretot dels mateixos joves, fer que aquesta font aporti a la societat o bé quedi amagada, o que fins i tot resti.
Ser jove no vol dir ser incívic, ser jove no vol dir pensar només en el “botellón”, ser jove no vol dir només pensar a viure la vida… Ser jove vol dir, tenir a les mans tot, i decidir cap a on ho aportes, i per sort Taradell, té un jovent fantàstic, capacitat, organitzat, plural, amb inquietuds diferents els uns dels altres, però totes de ben segur, sigui quina sigui, amb una finalitat positiva. Això no vol dir, que amb qüestió de gust personal, combregui amb totes aquestes finalitats, però com he dit, una cosa és el gust personal, i l’altre el cribratge d’oportunitats pur i estrictament per criteri polític, que els ha de portar a rebre el mateix suport incondicional.
No generalitzem, i encara menys quan ho fan, aquells que sempre veuen la flor pansida, al mig del camp de gallarets.
Jovent, som, sou el futur, lluitem-lo!
Salut i república.
Santi Estragués i Casanovas
Magnific article Santi aplaudeixo la teva reflexió sobre el jovent i el comparteixo totalment. Felicitats