La postguerra a Taradell (2): Es van fer dues vagues al cinema ‘Falange’

L’entrada de les tropes franquistes a Catalunya el 1939 –a Taradell el 2 de febrer, dia de la Candelera– va donar pas a tota mena de repressió com mai s’havia vist. De fet, l’Exèrcit ja s’autonomenava “Ejército  de ocupación de Cataluña“. No cal afegir-hi res més. Tot estava prohibit i un cop més van  fuetejar el nostre país per tots els costats. Recordo que, fins i tot, hi havia un impost especial sobre “las plagas del campo“. Jo no sé si encara existeix aquest impost, però em sembla que les plagues no se n’han anat del tot…

En aquestes, la població aguantava com podia la situació de gairebé misèria que es vivia. Però tot té un límit. A principis del 1951 a Barcelona es va augmentar el preu del tramvia que va passar de 0,50 cèntims a 0,70. Al principi es va suportar, però quan es va saber que a Madrid es mantenia el preu de 0,40 va esclatar la revolta popular amb vaga general, amb tota mena de manifestacions i aldarulls que van durant setmanes fins al punt que hi hagué morts. Després del partit Barcelona-Santander plovia a bots i barrals. Les autoritats havien portat força tramvies a la sortida del camp de Les Corts. Però ningú, absolutament ningú els va fer servir i la gent va tornar a casa a peu. El governador civil i el batlle de la ciutat van ser destituïts i finalment no es van apujar els preus. Un cop més Barcelona havia estat marginada econòmicament en relació amb Madrid. Però en aquest cas la revolta popular en ple franquisme va triomfar.

A Taradell també hi hagué una vaga que no es va publicar enlloc ateses les circumstàncies. I també tenia un caire econòmic, de protesta. No puc precisar l’any, perquè jo era un nen. És fàcil recordar els esdeveniments fets que ens han marcat, tot i que poques vegades n’encertem la data. Amb tot, devia ser entre el 1952 i el 1954. Tot i això, el més important són els fets.

Al poble hi havia el Cinema Principal i el Centro Católico, a llavors en castellà bé que tothom en deia el “Centru“. El primer era conegut gairebé sempre amb el nom de “Falange” perquè juntament amb el bar del costat era el lloc de reunió dels falangistes. Però el caire polític durà pocs anys i aviat va ser un cinema més sense cap mena d’etiqueta política. És més, en dèiem  “Flange“, com també diem “Tardell” sense més ni més. Fins anys més tard no en vaig conèixer el significat original. Per a mi sempre serà el cinema “Flange“.

El cas és que els propietaris van augmentar el preu de les entrades. Això va caure molt malament. I a cau d’orella i  mig d’amagatotis –tothom tenia por– es va convocar la vaga, és a dir, que la gent no anés al cine. Com passa en aquests casos no tothom va complir la consigna. Un cop acabada la sessió dominical, al capvespre, una gentada es va situar al voltant del cinema per esbroncar el públic que hi havia anat. Aquesta actuació de protesta popular va tornar a produir-se el diumenge entrant, bé que només ja eren quatre gats els qui es van exposar a anar al cinema.

Algú es preguntarà com era possible que passés això en ple franquisme. Una resposta segurament correcta és que a la vila no hi havia Guàrdia Civil i, per tant, no tot estava controlat. D’altra banda, van ser dues accions ràpides de protesta.

M’ha semblat oportú donar-ne testimoni, perquè és possible que no se n’hagi escrit enlloc. No es tracta de ser rigurós amb la història, sinó que simplement exposo unes vivències personals. Si algú les vol completar amb les seves, perfecte.

Taradell, doncs, també va fer la seva revolta, encara que fos en petita escala. Convé recordar-ho. Ja se sap que qui perd la memòria perd la identitat.