Som la Sandra i en Raül, els xocolaters de Taradell

I jo, la Sandra, un dia com avui ara farà un any, vaig assumir un repte bonic i engrescador, un repte fet a la meva mida: fer la travessa, nedant, al llac de Banyoles. La meva experiència dins l’aigua i la meva preparació m’asseguraven una vivència interessant.

A l’entrar a l’aigua jo era d’una manera… al sortir-ne, tot havia canviat. Aquell dia es va iniciar un altre repte, inesperat, difícil i dur, que em portaria per camins diferents als que jo m’havia traçat.

Aquest nou camí m’ha mostrat una cara gens amable: la proximitat de la mort, la incertesa diària, la malaltia, el patiment, el dolor, la separació dels éssers estimats, l’enyorança, la tristesa, la sensació de pèrdua, la fragilitat i el desconcert de no saber per on anar…

Però tots els reptes i totes les vivències tenen sempre les dues cares. I, com en tota crisi, cal lluitar per sortir-ne reforçat i havent après la lliçó de vida que aquesta ens dona. Nosaltres ens esforcem cada dia per entendre aquest repte com una oportunitat. Hem après a acceptar, hem après a confiar, hem après a compartir els nostres moments difícils… Hem vist molt clar que la nostra família té una base molt i molt sòlida: l’AMOR. Hem vist acudir a multitud d’amics i coneguts mostrant-nos el seu escalf, dia rere dia, SEMPRE.

Aquest és el motiu d’aquestes quatre ratlles. Volem AGRAIR des del cor tot l’acompanyament i estima de tantes i tantes persones del nostre poble, fent-nos el camí menys feixuc, més dolç…

Abans, ara i sempre ens hem sentit estimats pels nostres amics, per la nostra gent. La vida és tan fràgil i tan bonica… per això agraïm cada passa al vostre costat. I és al vostre costat que seguirem lluitant per aconseguir els nostres somnis.

Mil gràcies a tots. Us estimem.

Sandra López i Raül Cegarra