Títol: La veïna del costat
Autor: Yewande Omotoso (Barbados, 1980)
Editorial: Les Hores
Any: 2019
Pàgines: 312
Llengua: català
Preu: 18,90 €
Sinopsi: L’Hortensia i la Marion són dues veïnes octogenàries d’un barri benestant ple de buguenvíl·lees de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. Una és negra, l’altra blanca.
Totes dues dones van viure carreres d’èxit en la joventut; ara, ja vídues, assisteixen a les reunions de l’Associació de Veïns, comparteixen una hostilitat mútua i són obertament rivals. Cadascuna té un passat amb secrets, decepcions i dubtes; i cadascuna té alguna cosa que l’altra desitja profundament.
Però un dia, uns esdeveniments inesperats forçaran l’Hortensia i la Marion a entendre’s, i una espurna d’amistat amenaçarà de dissoldre la seva amargor.
Podran construir una amistat veritable o és massa tard perquè canviïn?
Crítica literària (Núria Martínez): ‘La veïna del costat’ ens situa a Sudàfrica, a Katterijn una barriada benestant, plena de buguenvíl·lies, de Ciutat del Cap. La majoria dels inquilins de Katterijn són gent de raça blanca. Allà viuen dues dones, l’Hortensia, l’única propietària negra, i la Marion; les dues sobrepassen els vuitanta anys, són veïnes, les seves cases estan de costat. Les dues han tingut carreres d’èxit en una època on la majoria de dones només eren mestresses de casa. L’Hortensia és dissenyadora tèxtil, mentre que la Marion és arquitecte. Irònicament els seus èxits professionals no tenen ressò en la seva vida familiar. La desil·lusió i les moltes decepcions que els ha provocat la vida marital les ha entristit i amargat a totes dues.
L’Hortensia i la Marion són vídues, la primera acaba d’enterrar al seu marit, en Peter, la segona es baralla per entendre en què va malbaratar els diners el seu de marit, deixant-la en la més absoluta ruïna. Les dues assisteixen a les reunions de L’Associació de veïns, on Marion és la presidenta. Comparteixen una hostilitat mútua i són rivals, cada una té allò que més desitja l’altra. Però el destí és capriciós i un bon dia les dues dones es veuran obligades a entendre’s, serà aquest l’inici d’una amistat? Haureu de llegir el llibre per saber-ho.
Al llarg de la novel·la, les dues dones reflexionen sobre la seva vida, el passat abans de cassar-se, un cop cassades… i quines han estat les decisions preses, o no preses que les han portat a les circumstàncies actuals. Els salts temporals són constants al llarg de la narració, però el transit del present al passat i del passat al present llisca suaument fent que el lector sempre sàpiga en quin punt es troba de la vida de les dues dones. I com a teló de fons tenim temes tan espinosos com el racisme o l’apartheid que va empoderar famílies com la de la Marion.
Les dues protagonistes són personatges que provoquen l’empatia del lector. T’enamores d’elles, de les dues, tot i conèixer les seves llums i les seves ombres. El gran encert de l’autora és que les protagonistes s’allunyen de l’estereotip de les dolces octogenàries que sovint ens retraten les novel·les i s’acosten molt més als vells rondinaires de la literatura.
