Títol: Elles parlen
Autor: Miriam Toews (Canadà, 1964)
Editorial: Les Hores
Any: 2020
Pàgines: 232
Llengua: català
Preu: 18,50 €
Sinopsi: Una nit, vuit dones mennonites de diferents edats es troben en un paller per dur a terme una reunió secreta. Durant els darrers dos anys, aquestes dones, i més d’un centenar d’altres noies de la seva colònia, han estat violades repetidament de nit per dimonis que venen a castigar els seus pecats.
Ara que les dones han descobert que havien estat drogades i atacades per un grup d’homes de la seva pròpia comunitat, estan decidides a protegir-se a si mateixes i a salvaguardar les seves filles de possibles mals futurs.
Mentre els homes de la colònia van a la ciutat per pagar la fiança i alliberar els violadors, aquestes dones, totes analfabetes, sense cap coneixement del món fora de la seva comunitat, tindran molt poc temps per prendre una decisió: haurien de quedar-se a la comunitat, l’únic món que han conegut, o haurien d’atrevir-se a marxar-ne?
Crítica literària (Núria Martínez): Miriam Toews es basa en uns fets reals succeïts en una colònia mennonita de Manitoba a Colòmbia, on del 2005 al 2009 els homes drogaven i violaven a les dones de la colònia sistemàticament. No es feia distinció d’edats i entre les violades hi havia nenes petites i dones d’edat avançada. La novel·la comença amb una nota de la mateixa autora explicant-nos aquests fets.
Tot i que quan comencen a llegir ens fa la impressió d’estar dins d’una distopia a l’estil de les de Margaret Atwood, el cas és que ja sabem que no és cert, que el que estem llegint és una novel·la basada en uns fets reals força colpidors. Toews, situa la colònia Molotschna, fictícia, a Amèrica del Nord i comença el relat després de l’arrest dels atacants. I amb el Bisbe Peters i la resta d’homes de la colònia a la ciutat per tal d’intentar pagar la seva fiança i deixar-los en llibertat.
Vuit d’aquestes dones es reuneixen en un graner durant els dies 6 i 7 de juny. Volen parlar del que poden fer. Per a elles les opcions són tres, cada una representada per un dibuix: no fer res (representat per un horitzó desert), quedar-se i lluitar (representat per dos membres de la colònia, home i dona, en un duel a punyalades) o anar-se‘n (representat per un cavall). Si es queden tenen l’opció de perdonar als homes i guanyar-se el seu lloc al cel i en cas de quedar-se i no perdonar-los serien expulsades de la colònia i de la gràcia de Déu.
A petició d’una de les dones, soltera i embarassada a causa d’una de les violacions, l’Ona Friesen, l’acta de les reunions l’aixecarà l’August Epp, que a la vegada serà el narrador en primera persona. Epp, que ha estat recentment readmès a la colònia després d’haver estat excomunicat juntament amb els seus pares, exerceix de professor pels nens i joves de Molotschna (nenes i dones no tenen accés a l’educació sent analfabetes). August traduirà les converses de les dones del seu idioma, el Plautdietsch o baix alemany, a l’anglès
A mesura que avança la història, cada cop es fa més evident l’abast del dany causat a les dones de Molotschna. Hi ha embarassos no desitjats, suïcidis, dones traumatitzades i petites víctimes de tres anys que pateixen infeccions de transmissió sexual. Malgrat el sofriment individual, les dones continuen valent-se per tenir cura les unes de les altres, així com dels seus fills.
Tot i la violència soferta, el trastorn que jan patit les dones són plenament capaces de debatre el seu futur i sobre temes tan controvertits com la fe, l’amor, la culpabilitat o el perdó.
Toews dibuixa de manera experta la veu i l’intel·lecte de cada dona a través de la narració d’August, demostrant que negant-los l’accés a l’alfabetització no ha minvat de cap de les maneres la seva capacitat i el seu desig de raonar. Entre les seves demandes hi ha un dret tan simple com el de pensar. Volen poder pensar per elles mateixes.
