El Barça és a can seixanta. Ho sabem tots. Representa molt bé l’esperit cainista que tenim els catalans per allò de tants caps tants barrets. Mai com en les últimes dècades el club no havia aconseguit tants èxits esportius. Això no obstant, els darrers presidents: Núñez, Gaspart, Laporta , Rosell i ara Bartomeu han caigut com mosques acorralats per totes parts.
Vet aquí que ara comença un nou serial amb les eleccions presidencials que no se sap ni com se celebraran el 24 de gener, pendents del virus. Tot amb tot, ja hi ha força precandidats i com que no podem obviar la situació política molts es fan aquesta pregunta: cal que el Barça sigui un club independentista? Uf!, quines coses! Miraré, doncs, de treure’n l’entrellat.
Tots sabem que el Barça és més que un club i sempre ha estat l’abanderat de les reivindicacions catalanes, però han estat dins de les estructures espanyoles. Res a veure, però, amb la situació d’ara que podria petar les costures de l’Estat i, per tant, l’entitat podria ser expulsada de les competicions espanyoles en el cas que Catalunya fos independent.
De fet, aquest és el gran argument que defensen els unionistes i que pot penetrar en l’ànima d’alguns culers. S’amenaça el Barça de ser expulsat de les competicions espanyoles, condemnat a una lliga catalana. Això podria representar gairebé la mutilació del club perquè una lliga catalana a hores d’ara no seria competitiva i per anar a jugar a Europa com a campió de Catalunya es necessitarien almenys dues o tres temporades més. Tot plegat gairebé una tragèdia econòmica i esportiva.
Els pregoners d’aquesta idea obliden, però, que tota moneda té la cara i la creu. Un cop coneguda la creu convé dir que la cara també té els seus avantatges i a mansalva. En efecte, partint tothora de la base de la independència, no dubto que el Barça seria expulsat de les competicions espanyoles, malgrat que ells en serien els primers perjudicats econòmicament i esportivament. Però amb l’ultra Javier Tebas al capdavant de la Lliga professional no dubto pas que acabarien fent-ho. Ells prefereixen quedar-se cecs, tot i que nosaltres només perdéssim un ull. Són així i prou que ho sabem. Espanya per damunt de tot, al preu que sigui. A tort i a dret.
Ara bé, arribats en aquest punt aquí ens convindria no fer el dropo. Si ens expulsen el Barça ells mateixos deixen sense vigor els contractes televisius dels partits. Per tant, d’aquí estant caldria tancar com a rèplica les televisions espanyoles que tant empudeguen el nostre espai. Així no els sortiria pas de franc aquesta escomesa. La llei del talió: tu m’expulses de les teves lligues i jo tanco les teves televisions en el meu territori. Oli en un llum!
Es tracta, en definitiva, de no fer el Pepet i contraatacar amb eficàcia. Tanmateix sense necessitat d’arribar a aquests extrems ara es pot obrir una porta que faria poc dramàtica una expulsió del Barça d’Espanya. Sembla que va endavant amb cara i ulls el projecte d’una Superlliga europea independent de clubs, talment com el bàsquet. Recordem que el Barça és un dels socis fundadors de la Lliga europea de bàsquet. Durant deu anys hi romandrà sense possibilitat de baixar de categoria si una temporada les coses van malament. D’aquesta manera, el club és independent de les estructures espanyoles. Els clubs privats en són els amos i resten al marge de les federacions estatals. Cert que continua jugant la lliga estatal, la Liga Endesa, però si en fos expulsat no seria una gran tragèdia, perquè té l’aixopluc internacional amb la Lliga europea. Aquest torneig domèstic es disputa a més a més i és un segon plat.
Aquest cas pot ser aplicable al futbol ben aviat. El virus ha fet despertar els clubs que necessiten diners a cabassos, ara que estan escurats sobretot per l’epidèmia. Tothom veu que un Barça-Bayern, per exemple, té més audiència televisiva internacional que un Barça-Llevant, oi? Fins ara els clubs anglesos s’hi oposaven perquè consideraven que el seu campionat era més important que els europeus. Aquests anglesos sempre fets a la seva. Emperò ara com que estan a mans de multinacionals no tenen més remei que sotmetre’s als seus amos, el capital internacional de grans companyies. No sabem encara si aquest possible nou campionat estarà dins de la UEFA (Unió Europea de Futbol Associació ) o anirà per lliure com en el bàsquet sense lligams federatius.
En qualsevol cas també representarà que el Barça durant uns anys jugarà aquesta lliga de forma permanent i que per participar-hi no caldrà la classificació a la Lliga espanyola o potser en un futur de la Lliga catalana. A més a més es calcula que el Barça tindria el triple d’ingressos que a la Champions. Tot plegat uns 500 milions d’euros en números rodons.No està pas gens malament,oi?
Vet aquí que el Barça podrà ser independent de les estructures estatals espanyoles,si més no en el torneig més important. O sigui que en el cas d’una independència de Catalunya l’expulsió de les competicions espanyoles no li afectaria de forma substancial ni en els possibles guanys econòmics ni en els esportius. Amb Europa en tenim ben prou.
Respirem, doncs, contra els mals presagis unionistes. Cal que els plantem cara amb arguments de pes com aquest. Llàstima que hi hagi tan poca gent desperta per veure més enllà dels seus nassos. Us hi jugueu un pèsol que ningú no veurà aquest punt de vista ara mateix? Vet aquí que seria crear una estructura pràcticament d’Estat a nivell esportiu. Una independència esportiva.
Certament encara no hi ha res de definitiu. Cal seguir el pas a pas. I responent a la pregunta del títol s’ha de dir que el Barcelona no cal que sigui un club independentista. Sigui quina sigui la situació del país el nou sistema competitiu europeu el podràs resguardar de les urpes espanyoles. I no ha de passar com a l’u d’octubre del 17, amb motiu del referèndum, quan el Barça podia haver estatt sancionat amb sis punts en el cas de no haver-se presentat a jugar el partit de Les Palmes. La majoria dels jugadors volien jugar-lo i amenaçaven d’anar-se’n si el Barça deixava de ser competitiu per culpa d’aquestes sancions. Per fortuna, aquesta situació esperem que no es pugui produir mai més amb la Superlliga europea. Segur. Catalunya potser no serà independent però el Barça podria ser lliure de la dependència espanyola en la nova competició independent més important de la història.
Tot això encara està embastat. Tot pot canviar en un tres i no res. Però deixem que alguna vegada s’obri la porta a l’ esperança. Que no es malbaratin els somnis.
