Títol: Halley 2042
Autor: Anna Carreras (Barcelona, 1977)
Editorial: Llibres del delicte
Any: 2020
Pàgines: 187
Llengua: català
Preu: 16,50 €
Sinopsi: La Laia i en Lluís són germans i viuen junts. Fart de sentir enrenou sexual al pis del costat, en Lluís exigeix a la Laia que li canviï l’habitació. Ell treballa en un forn i es lleva d’hora. Ella, que escriu contes i no té horaris, accepta el canvi però no assumeix que l’entranyable veïna nonagenària tingui una vida sexual envejable.
Decidida a descobrir el misteri que s’amaga al pis del costat, la Laia inicia una innocent investigació que l’inspira a escriure un conte a temps real. El fet de conèixer l’Ovidi, un paio inanimat de vida fosca, i l’Albert, un veterinari retirat que ara fa de repartidor d’Amazon, portarà la Laia a l’epicentre d’una trama criminal en la qual s’hi veurà enxarxada com en una teranyina.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘Halley 2042′ és la segona novel·la que l’Anna Carreras publica amb l’editorial Llibres del delicte. D’entrada podríem pensar que estem davant d’una novel·la negra i certament és una obra molt fosca, però jo no diria que sigui negra. A mesura que llegim podem pensar que estem davant una distòpia o un llibre de ciència-ficció, però tampoc gosaria a penjar-li cap d’aquestes etiquetes, tot i que té elements de tots aquests gèneres i d’algun més. Què és doncs el que estem llegim? Un llibre, una novel·la, com vulgueu dir-li. I és quelcom molt diferent del que estem acostumats a llegir.
La Laia i en Lluís, dos germans que no poden ser més antagònics, viuen sols des que els pares van decidir fotre el camp i deixar que es matessin entre ells. Ella treballa des de casa escrivint contes i defensa l’escriptura com a ofici al llarg de tota la novel·la. En Lluís treballa en un forn i va de casa a la feina i de la feina a casa on es passa les hores mortes tancat a la seva habitació. Quan al pis del costat es comencen a sentir força sorolls provocat pel trontollar d’un llit durant l’acte sexual, li exigeix a la Laia que li canviï l’habitació. Ella s’entestarà a descobrir l’origen dels misteriosos sorolls, ja que a la casa del costat hi viu una dona de noranta anys, mentre en va escrivint un conte a temps real.
La Laia és qui ens narrarà els fets en primera persona, tot i que de tant en tant agafa el relleu una veu en segona persona que interpel·la a un tal Ovidi. Partint d’una història força quotidiana i més aviat monòtona l’autora ens presenta una trama força complexa.
Els temes a tocar són tan variats com els personatges que hi surten: la relació que tenim amb la tecnologia, les relacions humanes, la pederàstia, les mentides, les relacions personals, de parentiu i afectives. I si n’hi ha un que plana durant tota la lectura, ja des de la frase que inicia el llibre, ‘No he anat al llit amb ningú des de fa un any i mig’, és el sexe.
