Títol: Sang a la neu
Autor: Jo Nesbo (Oslo, 1960)
Traducció: Laura Segarra Vidal
Editorial: Edicions Proa
Any: 2020
Pàgines: 176
Llengua: català
Preu: 17,90 € (ebook: 8,99 €)
Sinopsi: L’Olav Johansen té la vida solitària d’un assassí a sou. Amb un talent extraordinari, per cert. Però quan la teva feina és fer desaparèixer gent —per sempre— és difícil fer-se gaire amb ningú. També té un estranya capacitat per a la compassió i la tendresa. I, ara, finalment ha conegut una dona amb qui pot imaginar una vida junts. Però hi ha dos problemes. És la dona del seu cap. I acaba d’encarregar a l’Olav que la mati.
Crítica literària (Núria Martínez): Tenia certes recances a l’hora d’endinsar-me en la lectura de l’última novel·la de Jo Nesbo. Si bé és cert que m’agrada la seva sèrie de l’inspector Hole, també o és que la seva versió de Macbeth em va decebre molt.
‘Sang a la neu’ és un thriller força dur, protagonitzat per un personatge peculiar i interessant a parts iguals i esquitxat d’un humor força subtil. És una novel·la que vol emular als clàssics del gènere, on els dolents tenen un sobrenom com ‘el danès’ o ‘el pescador’ i on les escenes de violència són crues i o escatimen detalls.
Nesbo situa l’arc temporal al mil nou-cents setanta-cinc a la ciutat d’Oslo durant un dels hiverns més crus de la dècada. És aleshores quan Olav, un assassí a sou, rep l’encàrrec de despatxar, a la Corina, l’esposa d’en Daniel Hoffman, el seu cap. Una tasca de normal no representa cap problema per Olav, una persona freda i calculadora, però amb Corina les coses es compliquen quan s’adona que s’ha enamorat d’ella.
Nesbo, demostra ser un narrador força hàbil que ens introdueix un romanç, amb tots els seus ets i uts a una de les històries més negres i fosques que ha escrit. I ho fa fent servir aquest humor subtil a què feia referència a l’inici i que ens arrenca més d’un somriure al llarg de la lectura i que aconsegueix fer-nos empatitzar amb algú de la talla d’Olav, una persona mancada completament d’escrúpols, però amb un punt d’humanitat que guanya al lector.
El retrat que l’autor fa d’Olav és genial. Un personatge solitari a qui, per raons més que compressibles, li costa apropar-se a ningú, en especial a cap dona, però que , òbviament, es quelcom que ell desitja. Tot i ser dislèxic és un gran lector, escriu els seus somnis amorosos en forma de carta. Malgrat la seva macabra professió, ell s’anomena despatxador, Olav és d’aquells personatges que deixen petjada al cor del lector.
El rere fons de la trama és el mercat de l’heroïna i el seu control per part de dues bandes rivals, la d’en Hoffman i del Pescador, a la capital Noruega. La rivalitat entre els dos capós està servida i serà un dels esculls que haurà de salvar l’Olav si vol sortir-se’n amb vida.
