Títol: La solitud dels nombres primers
Autor: Paolo Giordano (Torí, 1982)
Traducció: Anna Casassas Figueras
Editorial: La Butxaca
Any: 2008
Pàgines: 320
Llengua: català
Preu: 6,95 €
Sinopsi: L’Alice té set anys i odia l’esquí, però el seu pare l’obliga a sortir un matí fred i boirós. Sola i avergonyida, acaba fora de pista, cau i es trenca una cama. Allà al fons d’un barranc roman immòbil durant hores… En Mattia té una germana bessona. Tots dos són gairebé idèntics, però mentre la intel·ligència d’ell és superior a la mitjana, el cervell de la Michela està tarat. Per primera vegada han estat convidats a una festa. Tip de les burles dels companys, en Mattia demana a la seva germana que s’esperi en un parc. Tan bon punt acabi la festa, tornarà a buscar-la…Aquests dos episodis marcaran irreversiblement la infantesa, adolescència i joventut de l’Alice i en Mattia. Les seves existències, tan profundament ferides, es creuaran, i els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.
Crítica literària (Núria Martínez): Tot i que pel títol ho pot semblar, no estem davant d’un llibre de matemàtiques; estem davant una devastadora història d’amor, amistat i especialment de solitud i d’incomprensió.
Si bé sí que és cert que l’autor s’ajuda de les matemàtiques per fer-nos arribar al moll de l’os dels seus protagonistes. La trama gira entorn de la paràbola vital de dos noiets, l’Alice i en Mattia, la vida dels quals ha estat marcat per uns fets força dramàtics que els ha portat a viure en la seva solitud. L’Alice i en Mattia son con els nombres primers, aquells que només són divisibles per a un o per a ells mateixos. Després també hi ha els ‘primers bessons’ o nombres primers separats per un sol nombre que es troben amb menys freqüència a la seqüència numèrica. El paral·lelisme entre aquests números i els dos protagonistes és el que dona sentit a tota la narració.
L’Alice s’ha quedat coixa després d’un accident d’esquí, un esport que el seu pare l’obliga a fer contra la seva voluntat. En Mattia, en canvi, és un nen molt intel·ligent, a diferència de la seva germana bessona Michela que té un retard mental. Un dia, per participar en una festa, decideix deixar la seva germana en un parc i després anar a buscar-la; quan torna al lloc, però, no la troba i es creu que es va ofegar al riu. Aquests esdeveniments tindran un impacte significatiu en el seu futur, en particular en la seva adolescència.
L’Alice patirà una de les pitjors malalties que es poden donar en aquesta complica edat: l’anorèxia i en Mattia s’autolesionarà sempre que socialment es trobi acorralat. Es coneixeran en una festa d’una companya d’institut i crearan una amistat força especial: cadascun segueix el seu propi camí però continua buscant l’altre. El seu vincle es manté sòlid fins i tot a la universitat quan ella es decantarà per la fotografia i ell per les matemàtiques. Només trontollarà quan ell decideixi acceptar una beca en un país nòrdic i ella es quedi a Italià.
La caracterització dels personatges és impecable. Giordano els presenta a poc a poc, descrivint les seves formes de ser, els pensaments que guien l’evolució de les seves vides: dos adolescents a la vora de la depressió, solitaris i estrambòtics, els assetjadors que els persegueixen, un noi que pateix la seva homosexualitat que no pot revelar, pares absents, altres massa presents, famílies disfuncionals.
