Títol: La clau anglesa
Autor: Antoni Pladevall (Taradell, 1961)
Editorial: Univers
Any: 2020
Pàgines: 416
Llengua: català
Preu: 20 €
Sinopsi: La clau anglesa, presentada com un drama familiar de caire rural, ambientada a la població de Cruallops, ens parla de com el fatalisme del destí i les conseqüències irrevocables d’uns actes que arrelen en el passat abocaren al desastre les vides del Tomàs i la Rosa. La novel·la ens parla del passat i del present de tots dos personatges, que amaguen molt més del que deixen veure, i només entenent què va passar en aquell passat incert, i com intenten defugir-lo, entendrem un desastre familiar que sembla enunciat i irrevocable, de conseqüències terribles.
Crítica literària (Núria Martínez): Després de sis llargs anys de silenci, Antoni Pladevall ens sorprèn amb la seva última novel·la: ‘La clau anglesa’, que d’alguna manera segueix el rastre marcat per les seves predecessores i se situa a terres de pagès, un territori que ell coneix de primera mà, ja que hi ha viscut molts anys. Aquest cop ens trasllada fins a la fictícia població de Cruallops, inspirada en la població de Montclar al Berguedà.
Tot i ser, com les anteriors novel·les, una obra coral aquesta vegada l’acció pivota en un lloc concret, el Mas Albareda, i gravita envers dos personatges que hi estan íntimament lligats: la Rosa d’Albareda i en Tomàs de Bancells, sent la resta d’habitants de la població els comparses de luxe imprescindibles per mostrar-nos la fragilitat de l’ésser humà a través dels desitjos més foscos, la gelosia més monstruosa i les accions més vils que som capaços de cometre.
La Rosa i en Tomàs comparteixen entre d’altres un trist desenllaç i és que tots dos acabaran estibant-se per un pedregà del qual tots dos volen fugir per diferents raons. Tot i la cruesa dramàtica dels fets que ens exposa, hi ha un toc d’humor negre i fosc, quasi esperpèntic que rebaixa el to de la fatalitat a què els protagonistes estan avocats.
Per explicar-nos la història dels habitants de Cruallops, Pladevall, farà servir una sèrie d’anacronies, que ens donaran una visió general dels fets i ens aproparan encara més als seus protagonistes. L’oralitat a la qual ens té acostumat en les seves obres aconsegueix aquesta vegada un escalafó més alt, Pladevall juga amb el llenguatge fins a nivells quasi prohibitius, però, sense perdre de vista la parla de la gent del poble.
