Antoni Pladevall, autor de La clau anglesa: “El llenguatge té la virtut de suavitzar una situació que pot ser més complicada”

L’escriptor taradellenc, Antoni Pladevall, va presentar el aquest divendres el seu darrer llibre ‘La clau anglesa’ a la Biblioteca de Taradell. Acompanyat del filòleg, Francesc Codina, es va mostrar entusiasmat de poder fer una presentació tan accidentada per la situació actual de la pandèmia.

Codina va començar recordant la seva trajectòria narrativa “extensa i consistent”, on totes les seves set novel·les les ha escrit en un període de 20 anys. Totes elles reivindicant el món rural en el sentit de no idealitzar-ho, però sí de recordar que forma part de la realitat. Referent a ‘La clau anglesa’, va comentar que “s’hi percep com una escalada tant pel que fa a l’extensió, densitat de descripcions per damunt del diàleg i el treball en l’estil i la llengua que dona un resultat esplèndid”.

En resum, Codina va explicar que la novel·la és “com retrobar-se per un lector català amb la seva pròpia llengua. Però a part d’això, hi ha molt contingut humà; l’entorn d’un poble més petit que Taradell (Montclar, del Berguedà), amb una gran varietat humana amb tots els seus problemes, conflictes, alegries o passions bones i no tan bones”. A més, amb la mirada centrada en la gent del poble, de pagès (propietaris com masovers), mecànics, botiguers, gent de la fonda, capellans, alcalde, entre d’altres.

Antoni Pladevall va manifestar el seu amor per la literatura: “Els que escrivim ens hem enamorat de les paraules”. També va explicar que es tracta d’una novel·la on “l’univers és molt variat, no saps molts conceptes de diversos camps que no coneixes en profunditat i has de fer una recerca per tal d’obrar aquesta mena de versemblant”.

Amb relació a l’element de treball de la llengua i la importància adquirida per part de la tragèdia i el mal, va reconèixer que el fet d’haver estudiat filologia clàssica l’ha influït d’alguna manera: “Quan he volgut expressar d’una manera plàstica com els meus pagesos malmenen la vida, víctimes de la fatalitat (vida que no triem) o víctimes de l’error. La novel·la expressa el dolor i la falta”, sense obviar que els autors grecs són una influència directa, però sempre intentant fer-ne una actualització amb “la nostra llengua i els registres més adequats”.

També va voler defensar el món rural, sovint criticat o menystingut per alguns sectors, “quan jo sento opinions despectives cap al món de la pagesia no les acabo d’entendre perquè, al final, tots venim d’aquest món”.

Durant la novel·la també adquireix una gran importància la forma de documentar la vida social: “Al capdavall intento expressar amb un cert detallisme les emocions relacionades en cada situació, en cada anècdota dels diferents personatges de la història”, va dir. A més, va afegeir que “quan escrius, reproduïm una certa respiració, mirada, un cert tacte, ja que les relacions humanes sense tacte totes acaben fracassant. Vivim fent aquestes ondulacions, sense intentar ser fals. El llenguatge té la virtut de suavitzar una situació que pot ser més complicada”.

Per acabar el repàs de la seva obra es va posar el focus d’atenció en un altre tema central com és el mal. Pladevall va expressar que “obtenir el perdó de l’altre pot ser molt important, però pot ser igual d’important perdonar-te a tu mateix, perquè si no potser no acabes fent les paus”.

A la ronda final de preguntes, va reconèixer que “l’element més nou és introduir la mirada esperpèntica de la Rosa, un dels personatges centrals. Jo mateix m’ho passava bé perquè això d’escriure té una potència en el sentit que és molt seductor, tu mous els fils de la manera que et dona la gana. I jo amb la Rosa, tot i tenir el final que té, mentre va viure li vaig donar aquest to que a mi me la feia divertida”.

A més, va acabar explicant que va gaudir molt elaborant tota la part de treball de camp: “Demanar informació als professionals dels diferents sectors és per a mi una part molt emocionant, la part d’investigació, tant o més que la mateixa escriptura, encara que aquesta última és el plaer definitiu”.

La clau anglesa, editada per Univers, va sortir publicada l’agost del 2020. La novel·la gira al voltant de dos personatges declaradament perdedors, madurs i solitaris que no acaben de trobar el seu lloc en el món i que van de capa caiguda. Per una banda, trobem a la Rosa de l’Albereda, una dona esquerpa que clava la mirada esmolada a tothom i mira per la seva propietat; i, per l’altra, al Tomàs de Bancells, un mecànic solitari, cansat i fugitiu d’un passat familiar misteriós que nega rotundament haver tingut mai dona i fills. El llibre cobreix uns 30 o 40 anys de la vida dels personatges principals. Al final de l’obra, els dos espais temporals s’acaben trobant per desencallar el misteri que es manté durant tota la trama.