Títol: Germanes
Autor: Imma Monsó (Lleida – 1959)
Editorial: Univers
Any: 2020
Pàgines: 128
Llengua: català
Preu: 18 €
Sinopsi: Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l’haurà d’organitzar.
Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d’any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.
Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l’últim refugi familiar, on s’apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.
Crítica literària (Núria Martínez): Quan vaig llegir la contraportada de ‘Germanes’ em vaig sentir completament identificada amb la Rita, la seva protagonista.
Un sopar de Nadal que comença sent una festa esperada per a una Rita nena i que acaba sent una condemna per la Rita adulta.
Una germana que any rere any formula la mateixa pregunta: ‘Que farem per Nadal?’ i una resposta que es manté inalterable al llarg dels anys, tot i ser una condemna: ‘El de sempre, oi?’.
La Rita no troba el moment ni les forces per intentar canviar el destí que sembla escrit a foc. Cada any, en lloc de fer proposis d’any nou, ella s’ha de conformar en pensar que l’any vinent serà l’últim, que, per fi, es veurà amb cor de plantar cara a la situació i dir que ja n’està tipa, que no vol tornar a preparar el sopar de Nadal. Un cercle viciós alimentat per tota una família, amb la participació estel·lar del Cunyat qui, any rere any, estronca el moment adient que la Rita ha trobat, o això pensa, per dir que aquest és l’últim any.
L’autora ens apropa a una família atípica, o poder massa típica, que enfronta les seves nostàlgies, els seus fantasmes i algun fet paranormal, la nit de Nadal. La relació amor-odi que la Rita manté amb aquestes festes marca el to distès de la novel·la. A taula i són ella, la Germana, el Cunyat i els dos nebots: el Nen i el Petit, acompanyats per la Palmira, una dona del poble que durant anys va treballar pel Senyor i la mare de les noies.
Els pares són morts, però segueixen al costat de les noies, ja que encara van passejant amunt i avall les urnes que contenen les seves cendres, incapaces de donar-los repòs etern. Aquesta vegada han abandonat el maleter del cotxe de la Rita, on porten des del mes de setembre, per instal·lar-se al rebost de la Borda.
Les complicades relacions familiars són l’element predominant en aquest sopar de Nadal. Veurem les actuals: el Cunyat amb el Nen o la de les dues germanes i el seu pare amb els records que elles mateixes ens aniran explicant.
Uns personatges que resulten molt familiars, ja que hi són a cada família. Un adolescent enganxat als videojocs; un noiet una mica més gran que no acaba de trobar el seu camí i que experimenta amb tot el que pot i troba. Una Germana nostàlgica i un Cunyat que és el cunyat per antonomàsia.
