Títol: La revolta dels mitjons
Autor: Sebastià Bennasar (Palma – 1976)
Editorial: Estrella Polar
Any: 2020
Pàgines: 112
Llengua: català
Preu: 8,95 € (ebook 5,99 €)
Sinopsi: On van a parar els mitjons que desapareixen dins de la rentadora després de cada bugada? La Martina, juntament amb els seus amics Oleg i Isa, decideix resoldre el misteri i viatja a través de la rentadora d’una bugaderia fins a un nou món: Gelàndia, un planeta on hi fa molt fred. Els seus habitants tenen una sola cama i estan connectats amb la Terra a través d’uns calaixos màgics.
Crítica literària (Núria Martínez): Un dels meus propòsits lectors d’aquest any és endinsar-me una mica més en la literatura infantil i juvenil. Llibres de caràcter juvenil en solc llegir sovint, però els infantils són una assignatura pendent. Per posar-hi remei, un dels primers llibres de l’any a estat ‘La revolta dels mitjons’, que l’editorial diu que és per a lectors a partir de nou anys.
La tria no ha estat aleatòria, em vaig decantar per aquest conte pel seu autor, un vell conegut d’aquest bloc. En Sebastià Bennasar ens porta una divertida història protagonitzada per la Martina i els seus amics.
A casa la Martina succeeix un fet que preocupa a la mare: a cada bugada desapareixen mitjons. Ningú sap on van a parar, però el fet comença a resultar feixuc. I la Martina està disposada a esbrinar quin és el problema. Per endinsar-se en l’aventura de la recerca dels mitjons comptarà amb l’ajut de L’Oleg i l’Isa. Tots tres decideixen viatjar a través d’una rentadora gegant que hi ha en una bugaderia del barri, regentada per un simpàtic armeni. El viatge els portarà fins a Gelàndia, un planeta on fa molt fred i on els seus habitants tenen una sola cama i estan connectats a la terra a través d’uns calaixos màgics. Allà coneixeran a en Gregor i a la seva família.
Escrit amb un to distès, apte per a canalla, en Sebastià ens endinsa en una espectacular aventura on no manca un rere fons de crítica social: per una banda els treballs en precari del sempre complicat, i bonic, món de la cultura —els pares de la Martina són un escriptor i periodista i una traductora; les barreres arquitectòniques que es troben les persones amb una discapacitat física —L’Isa va amb cadira de rodes—; els problemes que han d’afrontar la gent que ve d’altres països. I especialment ens parla dels autoritarismes, d’aquells governs que no deixen que les persones pensin i actuïn pel seu conte sinó que ho han de fer a través d’unes estrictes lleis disfressades de ben estar social.
Tot i que els temes que acabo d’esmentar sembli més adequats per un públic adult, el cert és que la manera com l’autor els explica i els enfoca, fa que siguin més que entenedors per la canalla que acostumen a ser més receptius a certes problemàtiques que els adults.
