“Dos anys d’atenció” – Article de l’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, amb motiu dels 2 anys de la constitució de l’Ajuntament 2019-2023

En Joan em proposa fer un article de balanç d’aquest mig mandat pandèmic. Incomparable a qualsevol altra crisi per la por, la desesperança que hem sofert. Sovint dic que hem gestionat el desastre –i amb el calaix buit–, però alhora hem impulsat el nostre projecte de poble, teixint aliances, treballant obertament amb determinació, fixant-nos en el detall i en les persones. Quan per la Cavalcada de Reis vam acabar fent la proposta que crèiem més segura i atractiva pel poble, algun mitjà ens va titllar de vila insubmisa. Em va agradar la metàfora: els insubmisos van aconseguir acabar amb el servei militar obligatori, que ens semblava intocable. La idea seria seguir sent rebels però competents. Hem resistit la pandèmia, no ens hem rendit. Si cal, trencarem esquemes i farem malabars amb els recursos limitats que hi ha, per seguir sent un poble punter en aquest món tan complex.

Fer un llistat de més de la meitat de compromisos, dels 73 que portàvem al programa, que s’han complert o estan en via d’execució, seria de mal llegir. Volíem fer un acte de retiment de comptes aquesta setmana, però el ple municipal i Sant Joan ens ho ajornen pel dijous, 1 de juliol. Sí que vull remarcar que hem escoltat, estudiat i acordat atendre necessitats que han sorgit i que hem cregut que calia cobrir pel bé del poble. I això seguint els procediments burocràtics, lents, però que han de donar seguretat jurídica a tothom.

Si la gestió d’una llar amb quatre membres és ingent, com serà la d’un poble de 6.700 ànimes? I amb un any i mig de Covid19 que ha fet repensar la nostra forma de viure, potser ara una mica més sostenible, més meditada, més solidària. Ara mateix, en obrir l’ordinador, llegeixo un missatge que arriba des de la web municipal amb el que estic plenament d’acord, encara que parli de descontrol a l’Ajuntament. I és que els mitjans humans de que disposem fan impossible evitar totes les accions incíviques. Però perseverem, perquè ens mereixem també un poble més net, on hi hagi molt més respecte per allò públic, ja sigui la zona verda on haurien de jugar infants i no pas defecar gossos, o el manteniment del silenci ambiental.

La il·lusió inicial es va transformar el mateix 15 de juny en un sentit de responsabilitat que imposava. Aquells dies em vaig trobar almenys dues exregidores que em van dir amb el mateix to de desconfiança: Estàs gaire espantada? Tens por? Respecte era el que tenia. Començar a respondre a les necessitats del poble seguint el programa i afegint-hi tot allò que cal en el dia a dia per mantenir la convivència i l’harmonia que ens identifica. Pocs dies després, un diumenge havent dinat, va haver-hi un incendi en un camp que segaven a Les vinyes de Taradell. La informació oficial deia que era a Malla. A casa sabien que era al límit del terme. De seguida vaig poder estar amb els equips d’extinció i amb el pagès que, involuntàriament, tot embalant, el va provocar. Vaig constatar que viuria allò previst: 24 hores de responsabilitat. 

Aquest deure implicava entrar a la Casa de la Vila i guanyar-nos la confiança de professionals ben diversos. Mantenir el bon ambient que s’hi respirava. Augmentar l’eficiència vers l’exigència ciutadana. Trencar amb el sempre s’ha fet així si és per millorar. Explicar el perquè de qualsevol actuació, des d’una poda d’arbrat a l’adquisició d’una casa per enderrocar-la i fer-hi la segona pista del pavelló municipal d’esports. I així ho hem fet, amb discreció però constància.

Davant de la incertesa sanitària i social vam optar per oferir suport a les persones que estaven més soles, que no tenien la xarxa familiar o veïnal pròpia d’una comunitat com la nostra. Vam donar suport a qui més ho requeria –autònoms, establiments tancats– i vam promoure el consum de proximitat. Vam apostar per la cultura; pel civisme; per l’educació; per la igualtat d’oportunitats i per la sostenibilitat, seguint el nostre compromís.

Ens queden molts reptes i moltíssim entusiasme per dur-los a terme. Però necessitem de la cooperació ciutadana, de la confiança en l’administració municipal per trencar inèrcies egoïstes. Volem impulsar la participació en decisions no previstes en el programa, escoltant el veïnat quan planegem accions que els afecten directament –com l’skatepark–, o a les entitats en allò que els incumbeix. Hem de potenciar la generositat i la col·laboració publicoprivada, per exemple per dotar-nos de més habitatge assequible. O per aconseguir més treball qualificat. I seguirem treballant per aconseguir el gran objectiu de país: la República Catalana.

Un agraïment immens a tothom que participa d’aquest fer poble: col·laborant i participant en les activitats, trucant quan veu que alguna cosa no rutlla, proposant de forma constructiva accions, tenint paciència quan no se li resol un problema amb la rapidesa que voldria. No ens conformarem amb qualsevoI cosa. Sabem que l’esforç i el sacrifici tenen recompensa, i per a nosaltres aquesta és un poble digne d’admiració per ser més just, més amable. Un gràcies de tot cor a totes les persones més properes que ho fan possible, amb professionalitat, eficiència, superació, diligència, tenacitat, alegria, amabilitat, empatia, crítica i constància. Endavant les atxes!