Crítica literària: ‘La casa del cementiri de cotxes’ d’Arturo Padilla

Títol: La casa del cementiri de cotxes

Autor: Arturo Padilla (Montornès del Vallès, 1989)

Editorial: Fanbooks

Any: 2020

Pàgines: 144

Llengua: català

Preu: 12,95 €

Sinopsi: Cinc joves es perden al bosc en una sortida de cap de setmana i troben una casa rodejada de cotxes desballestats. Un dels nois explica la llegenda d’un nen que també es va perdre al bosc, es va instal·lar en una mansió abandonada i va començar a matar tots els conductors que passaven per allà, alhora que desballestava els seus cotxes. Tot i que només és una llegenda, la por s’apodera dels protagonistes. La realitat els mostrarà que les llegendes tenen un fons de veritat.

Crítica literària (Núria Martínez): Vaig veure aquest llibre recomanat en un conte d’Instagram i em va cridar força l’atenció, especialment que semblés que era una història de por.

Arturo Padilla ens porta una història protagonitzada per cinc amics, la Patri, en Salva, la Laura, en Gorka i l’Ivan que es perden al prendre una carretera equivoca que els durà fins a una casa que sembla abandonada i que es troba rodejada de cotxes desballestats. La Laura coneix la llegenda d’un nen que, igual que ells, es va perdre al bosc i que es va quedar a viure en una masia abandonada. Va començar a matar a la gent que s’apropava a casa seva, alhora que els desballestava el cotxe.

La por s’apodera dels cinc amics que es preguntaran que hi ha de veritat en la llegenda del ferroveller i, a mesura que la foscor de la nit avanci, actuaran i prendran decisions que poder no són les més encertades.

Estructurat en capítols curts que aniran donant veu a cada un dels protagonistes i escrit amb una prosa senzilla i molt amena, Padilla té l’encert de saber mantenir la tensió psicològica i el punt just de terror perquè el lector vulgui saber que és el que realment succeeix, qui dimonis és el ferroveller que viu en aquell indret i perquè actua de la manera que ho fa.

Crec que és una bona lectura per a joves que els costa endinsar-se en les pàgines dels llibres. A favor seu té la rapidesa en explicar els fets, sense perdre’s en subterfugis, però sense deixar cap serrell solt; la tensió que manté des de l’inici fins al final. Els protagonistes que ens presenta: són joves universitaris amb els seus somnis, els seus enamoraments, desenganys, preocupacions i algun cantó fosc, amb el que els joves lectors es poden sentir fàcilment identificats. Tot i que he de dir que, jo que l’adolescència fa dècades que la vaig deixar enrere, he trobat a faltar alguna explicació que arrodonís més alguns dels personatges, com en Gorka o en Salva.