Més enllà del futbol: El Barça, sotmès al xantatge de Palestina i de la Xina (i 3)

Deia en els comentaris anteriors que l’Eurocopa havia demostrat un cop més que els Estats controlen tot el que fa als esports i que si no tens un Estat no existeixes. En el cas de Catalunya és evident. Les nostres seleccions esportives no són reconegudes oficialment com vam comprovar en el refús a l’admissió internacional de la federació de Patinatge. I també com el Comitè Olímpic Català ha desaparegut del mapa. Per postres ,ja no tenim ni els partits nadalencs de la selecció catalana de futbol. Eren uns partits de costellada, però ara serien més necessaris que mai en plena època reivindicativa. Sí que l’hem feta bona!

Per sort no tot el futbol s’acaba amb els tornejos federatius internacionals, perquè la base són els clubs. Amb tot, aquests clubs tampoc no es poden alliberar de la bombolla on viuen , com es diu ara. El Barça està ben lligat per les estructures espanyoles amb els inconvenients que això representa. Només hem de veure com s’ha hagut de lluitar contra el centralisme, especialment durant el franquisme. Cal recordar que el club va estar a punt de desaparèixer un cop acabada la guerra per pressions dels vencedors , que van nomenar el marqués de La Asta president. Així pensaven controlar-lo. Però aquest militar era honest i aviat va dimitir quan va veure el mal tracte que rebia el Barça de Madrid estant. De llavors fins ara el memorial de greuges és immens i qui més qui menys ho té en la memòria. Matem-ho

Però com diuen els tòpics la vida continua. I ara mateix el Barça no solament intenta trampejar la pressió madrilenya/espanyola sinó que la seva universalitat–es parla més de 400 milions de seguidors a les xarxes socials–fa que estigui lligat també per interessos polítics i econòmics internacionals no sempre prou clars. O potser massa, fins al punt que no és sobrer parlar de xantatge en algunes ocasions . N’explicaré dos casos: el primer referit a Palestina i el segon a la Xina.

El cas Palestina és per llogar-hi cadires. Resulta que el Barça havia de jugar a Jerusalem contra el Beitar, però vet aquí que la Federació Palestina de Futbol i el seu president van enviar dues cartes a l’equip blaugrana dient que no hi juguessin, perquè seria a Jerusalem Est, territori que els palestins consideren ocupat i que,. per tant, seria una “´violació”. Aleshores l’equip barcelonista va proposar que es disputés a Tel-Aviv i amb presència de jugadors palestins, una proposta que va enrabiar l’equip israelià. Per tornar-se boig.

O sigui que el Barça es trobava entre dos focs i rebent per tots cantons. Total que el partit va ser suspès i Laporta va perdre uns bons calerons perquè s’havia de fer amb públic. S’ha de destacar que en les dues cartes enviades pels dirigents palestins s’apel·lava al “més que un club” i amb moltes llepolies per als blaugrana, però amb advertiment sobre els desprestigi que representaria per als milers de seguidors palestins que té en aquella zona. Un cop més s’ha hagut d’acceptar aquest xantatge. Però no és pas l’únic. Fa uns mesos se’l va advertir que havia de substituir la creu de l’escut per un pal quan s’enviessin comunicacions a països musulmans, perquè aquests no accepten cap símbol amb la creu. I tot just va unes setmanes el Barça va fer un muntatge sobre l’escut per internet donant suport als moviments d’alliberament gai. I un cop més els musulmans enfadats.

I avall que ve baixada! Curiosament el Frente Nacional de Palestina a Espanya ha estat un dels que més ha defensat Espanya en el conflicte contra Catalunya. I no recordo pas que cap dirigent o autoritat de Palestina estant l’advertís dient que podria ser contraprudent qualsevol declaració contra Catalunya o sigui una “violació”. D’altra banda, tampoc no tinc notícies que s’hagin ofert a pagar les despeses de la suspensió d’aquest matx al Barça. Un cop més , si us plau per força, el Barça s’ha hagut de abaixar els pantalons. O sigui: cornuts i pagar el beure. Com hi ha món!

No entro en el conflicte entre jueus i palestins, conflicte etern. Però penso que els catalans hauríem de tenir més sentit d’Estat i anar a favor dels països que ens ajuden. Ja sabem que Israel és un dels Estats que hauria reconegut la independència de Catalunya i que aportacions valuoses estan ara en “stand bay” com es diu ara. O sigui que poden activar-se si alguns hora assolim la independència. De moment, Laporta ha anat a Israel en busca de negocis, de patrocinis i a més ha estat rebut en audiència per les màximes autoritats d’aquell país. I mentre els israelites ens obren les portes, els palestins volen imposar les seves condicions a canvi de res i, per postres, més defensors de la unitat d’Espanya que molts espanyols. En aquest cas ja es veu quina ha de ser la tria.

Que no vinguin amb més romanços. No tinc cap interès particular amb els jueus. Simplement em mou la idea de defensar Catalunya. Com és possible que gent d’esquerra pugui defensar els nostres enemics? Tal vegada perquè primer són d’esquerra abans que independentistes. En aquest cas que s’ho facin mirar si volen tenir un mínim de coherència en les seves idees.
Lord Palmerson deia que els anglesos no tenien amics, sinó interessos. Una declaració que arriba en el punt de la confitura. Aquests anglesos la saben molt llarga, però el seu poder comparat amb el nostre és infinit. Qui no pot segar, espigola.

El segon cas de xantatge ha estat un autoxantatge. En efecte, el Barça no ha arribat a cap acord amb l’empresa sueca H&M que havia de proporcionar la roba de passejar dels jugadors. Aquesta companyia sueca no va voler admetre cotó de Xina per als seus productes quan es va assabentar que havia estat elaborat amb treballs forçats de la minoria uigur, una de les més perseguides per la Xina. La web d’aquesta companyia va desaparèixer de Xina que també els va clausurar 500 botigues. En aquestes circumstàncies el Barcelona no ha volgut tenir problemes amb els xinesos que li proporcionen molts milions pels partits televisats. A més, també té contractes amb empreses tecnològiques i d’assegurances d’aquest país.

Ja ho veieu: cal plegar veles i donar pas a la por que ens fan els palestins que no pas promocionar Israel que ens pot ajudar per la independència i ara econòmicament al Barça. I també sotmetre’s a la dictadura xinesa quan el Barça, que és més que un club, hauria d’anar a favor de la minoria uigur. Però la situació econòmica i l’engranatge polític fan que calgui fer tots els papers de l’auca.

Com es pot veure es tracta d’una panorama poc galdós , perquè el Barça no hi té cap mena de sortida. Ja en el segle XIII Baltasar Gracián ens advertia: “Desenganyeu-vos tots els mortals que no hi ha més sort o dissort que la prudència o la imprudència”. En aquests casos sembla que tampoc no hi ha més alternativa. Tot amb tot, faríem bé els catalans de no anar sempre amb el lliri a la mà, de saber qui són els nostres amics i enemics i potser de aplicar-nos el consell que l’entrenador del Barça de bàsquet Jasikevicius dona als seus jugadors: cal ser una mica “cabroncetes”. Em sembla que no fa falta cap mena de traducció ni tan sols per als qui han fet la immersió lingüística en català , oi?