Títol: El festí de Babette
Autor: Isak Dinesen (Rungsted (Dinamarca), 1885)
Traductor: Maria Rossich
Editorial: Viena edicions
Any: 2021
Pàgines: 91
Llengua: català
Preu: 13,00 €
Sinopsi: En un poblet de pescadors de la costa noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món seguint els estrictes preceptes morals del seu pastor. Un dia, poc després de la mort del seu guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin una jove francesa, Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que, per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de la casa. A més, també podria cuinar.
Crítica literària (Núria Martínez): ‘El festí de Babette’ és el tretze dels ‘Petits Plaers’ de l’editorial Viena. El segon que jo devoro. Té noranta pàgines que es llegeixen en un sospir i que t’omplen tant com el més opulent dels banquets.
Escrit per la danesa Karen Blixen, sota el pseudònim d’Isak Dinesen, ens porta fins a Berlevåg, un poblet pescador que dona nom a un dels fiords noruecs, on una petita comunitat de luterans vivia aïllada del món seguint els estrictes preceptes del seu rector. Poc després de la mort del guia espiritual les seves filles reben una carta d’un amic de la família demanant-les que acullin a Babette, una jove francesa, que per no ser una càrrega pot ocupar-se de les feines de la casa. A més sap cuinar.
Que fos estrangera, i qui sap si també una revolucionària, despertà inevitablement el recel de les germanes i de tota la comunitat. Aviat la jove es guanyarà el cor de tots els feligresos amb la seva senzillesa i abnegació. Treballant incansablement, amb fidelitat i entrega absolutes, Babette es convertirà, amb el pas dels anys, en l’ombra de les dues germanes. Fins que de sobte, després de quinze anys de lleial servei els demana un favor a les seves senyores: preparar el sopar de celebració pel centenari del naixement del vell degà.
El vell pastor luterà era persona pagada de si mateixa que citava l’evangeli de forma lapidària i creia que era el cap d’una comunitat força unida. Res més lluny de la veritat i el cert és que tothom està mig barallat. Tot i això, fen un veritable esforç de germanor acudeixen al sopar en el seu honor.
Ningú sap explicar com, però el cert és que gràcies al vi i als exquisits plats —alabats per l’únic comensal que no pertany a la comunitat: el general Löwenhielm que ha viscut a París i reconeix el valor del sopar preparat per Babette, ja que era un assidu comensal de ‘Le Café Anglais’ on ella era la cap de cuina, fet que desconeixen tots els assistents al sopar— els ànims es van anar elevant i el festí preparat de manera altruista per Babette es va convertir en una mena de sopar místic que va obrar el miracle de trencar les barreres existents entre els membres de la comunitat.
