Títol: Dies de tempesta
Autora: Sara Bilotti (Budapest)
Traducció: Pau Vidal
Editorial: Alrevés
Any: 2021
Pàgines: 320
Llengua: català
Preu: 20,00 €
Sinopsi: Vittoria Morra, una jove que pateix atacs de pànic i angúnies respiratòries, viu gairebé reclosa dins d’un pis, amb una germana petita que pateix agorafòbia, una mare resignada i letàrgica i un pare exmilitar violent i possessiu. Tota aquesta traumàtica convivència la suporta en un condomini envoltada també d’estranys personatges. Un bon dia, la Lisa, una de les veïnes més estimades per la protagonista, desapareix sense deixar cap mena de rastre. Convençuda que li ha succeït alguna cosa, la Vittoria decidirà investigar pel seu compte, per la qual cosa haurà de superar bona part de les seves angoixes i pors per mirar d’esbrinar què hi ha darrere de tot plegat.
Crítica literària (Núria Martínez): Sara Bilotti ens apropa al reduït i claustrofòbic món de la Vittoria que es redueix a casa seva i a l’escala del davant on viuen el seu reduït cercle: la seva amiga Lisa, els germans bessons Marco i Clara i en Daniel un jove escriptor de qui està secreta i obsessionadament enamorada. I fa que sigui la mateixa Vittoria qui ens ho expliqui, amb una primera persona que captiva al lector per la seva fragilitat i tendresa.
La sobtada desaparició de la Lisa fa que la noia sospiti que alguna cosa dolenta ha succeït a la seva amiga i que a poc a poc surti de la seva closca per poder investigar que l’hi ha passat. Al llarg de la investigació veiem com l’allargada ombra del seu pare ho envolta i empudega tot. Sense que això sigui obstacle perquè ella intenti gaudir de la seva vida i de la seva sexualitat, encara que només sigui per sentir que algú l’estima momentàniament.
Bilotti va descabdellant la trama de manera eficaç, mantenint al lector enganxat a la història fins que el sorprèn amb magistral final. De fet, ens ofereix un doble final, i a quin més impactant. Primer ens agafa de la mà per apropar-nos a la solució a la misteriosa desaparició de la Lisa, per poc després oferir-nos detalls fins aleshores amagats, que no inexistents, que ens portaran a un desenllaç imprevisible i inesperat que ens deixarà garratibats. I ho fa sense despentinar-se, però amb una poderosa força de convicció narrativa.
Sara Billotti és una artista perfilant als seus personatges: en Michelle, exmilitar violent i despietat a qui tot se li perdona per amor. La Mirelle una dona absent, perduda, incapaç de fer front a la realitat que l’envolta. La Maria, la filla petita, que deambula com un fantasma, quasi invisible. I la Vittoria, una jove que viu amb la por al cos, que li terroritza que esclati la Turmenta que se l’endura per endavant per enèsima vegada, anul·lada pel seu pare a qui idolatra, de qui confessa estar enamorada.
Voldries poder cridar-li que s’equivoca, poder defensar-la dels embats del pare i ensenyar-li que més enllà de les parets de casa seva hi ha VIDA. Però la Vittoria no és el que sembla, no és la noieta que el lector ha albirat durant tota la novel·la, però està tan ben definida per l’autora que ens fa caure en el parany i no ho descobrirem fins a l’última pàgina on no entendrem res i amb la boca oberta pensarem quins detalls se’ns han escapat per no veure-ho venir.
