Títol: La gallina cluck-cluck
Autora: Lídia Munmany (Taradell, 1978)
Editorial: Autoedició
Any: 2020
Pàgines: 24
Llengua: català
Preu: 15,00 €
Sinopsi: La gallina Cluck-cluck, el nom del conte, explica la història d’un gall i una gallina que tenen problemes per covar l’ou, al darrer hivern ha fet molt fred i la panxa de la gallina ha quedat congelada i no hi ha manera que el pugui covar. Demanen ajuda a les gallines properes per veure si algú les pot ajudar però no ho aconsegueixen. Així és, quan per casualitat apareix una cigonya que els explica que existeixen uns corrals molt lluny d’aquí on les gallines s’ajuden les unes a les altres per covar els ous. I a partir d’aquí emprenen un viatge que els permet conèixer la Gallina Cluck-cluck (la protagonista de la història) i fer realitat el seu somni.
Crítica literària (Núria Martínez): Un dels meus propòsits lectors d’aquest any és acostar-me a la literatura infantil i juvenil, per això (entre moltes altres raons) no vaig dubtar gens ni mica a llegir el conte escrit per la Lídia Munmany, ‘La gallina cluck-cluck‘.
Després de llegir el conte de la Lídia he indagat una mica i a la xarxa he trobat alguns articles on ella mateixa explica com va sorgir la idea d’escriure’l: explicar als seus fills bessons com havia estat la seva arribada al món. Els nens van néixer per gestació subrogada.
I què millor que fer-ho amb un conte? Estic d’acord amb ella que és la millor manera d’explicar qualsevol cosa als infants.
Ara els nens tenen cinc anys i és al target d’edat que va dirigit el conte de la Lídia. Qui, d’una manera força entenedora, explica com va poder arribar a ser mare.
De la mà del gall Quiquiriquic i la gallina Cocorococ coneixerem a la gallina Cluck-Cluck que els ajudarà a covar el seu ou, ja que la Cocorococ té la panxa molt freda i no pot fer-ho.
Amb lletres prou grosses perquè els infants que comencen a llegir puguin fer-ho sense problemes, amb unes boniques il·lustracions de l’Isa Basset i amb un llenguatge adequat als més menuts, la Lídia ha creat una història tendra i bonica, adreçada als menuts, sí, però també als grans.
Li reconec i aplaudeixo la valentia que ha tingut. No és fàcil parlar de segons quins temes que segueixen sent tabús a la nostra societat, mentre que en altres és la cosa més normal del món.
El text Sororitat escrit per la seva germana i que tanca el llibre és un clam a obrir ments, a l’alegria que suposa l’arribada dels nous membres a la família, a la gratitud eterna a la noia que ho va fer possible. Un text ple d’amor i agraïment.
